5.100m/s
Teatre d'Olot, 17 d'abril de 2021
Dissabte 17, en el marc del Sismògraf d’Olot, vam poder veure l'espectacle 5.100m/s de Joan Català, una de les propostes del tríptic 'les càbales d'en Joan'. Aquesta edició del Festival de dansa i moviment, marcada per la intermitència i l’aforament limitat, ens deixa perles tan valuoses i úniques com l’espectacle de circ i dansa que vam poder veure al Teatre d’Olot, en qualitat de còmplices de joc.
El públic pren part de la peça tant per la naturalitat amb la que els i les intèrprets es dirigeixen a lxs espectadorxs, com pel paisatge sonor que és tota una experiència per a les orelles que escolten, com pel trencament de la quarta paret.
Català, conjuntament amb el seu equip d’artistes, ens porten a les entranyes d’un taller-espectacle. Un espai a on es barregen la quotidianitat de la ràdio que sona als tallers dels artesans i el so elegant de la música en viu produïda a través dels diferents objectes de ferro. Una vibració que aproximadament té una velocitat de 5.100 metres per segon. Una vibració que ens arriba i ens traspassa, de cap a peus, assegudes a les butaques. Aquest viatge sonor s’acompanya d’objectes que es transformen a mesura que l’espectacle-taller avança. Objectes metàl·lics que juguen amb les textures, les línies rectes i corbes de cada nova forma, el caràcter ingenu de cada objecte que mou i és mogut. Una interacció viva i dinàmica entre metall i humans. Un diàleg entre moviment, so i adaptació.
Les imatges que es generen son poètiques i molt sinuoses, d’aquelles que fan volar la imaginació només amb dues peces de ferro muntades d’una determinada manera. Els cossos en l’espai juguen a estirar-se les camises, a caure, a desfer-se de l’altre, a girar sense parar, igual que podrien fer-ho els objectes. Però amb la complicitat de qui està generant una història, un vincle, una mirada sobre allò què passa. Construeixen entre totxs unes peces finals, un paisatge escultòric en el qual es recolza el so i el moviment.
Què és l’art? I què és l’artesania?
Per 5.100m/s i l’equip de Joan Català podem dir que han fet de les arts escèniques una artesania. Ja que tots els recursos escènics i diferents llenguatges i arts convergeixen a l’escenari: il·luminació, vestuari, so, veu, cos, tècnica, objectes, escultura, materials, ús de l’espai... d’una forma polida, tècnica, precisa, però a la vegada imaginativa i bella, des del coneixement i l’experiència viscuda amb els elements que cada artista treballa.
