5.100 m/s

Dansa | Nous formats

informació obra



Intèrprets:
Nathalie Remadi, Iris Heitzinger, Cecilia Colacrai, Anna Buraczynska, Joana Serra, Nacho Montero, Miquel Vich, Rubén Martínez Orio, Pablo Martínez Oliete, Alba Blanco, Sara Gil
Autor:
Joan Català Carrasco
Direcció:
Joan Català
Sinopsi:

Aquest és un treball escènic en procés que té el ferro com a matèria principal i que Joan Català vol compartir amb els professionals i amb el públic de Tàrrega abans de donar-lo per acabat. El ferro —la seva olor, el seu so, la seva fredor— formen part del patrimoni familiar d'aquest artista, que ha fet del treball manual i de l’artesania el seu paisatge creatiu i la seva filosofia performativa. El so es transmet a través d’aquest metall a una velocitat aproximada de 5.102 m/s i, a partir d’aquesta constatació, la investigació aprofundeix en les possibilitats musicals dels materials. Un taller, planxes de ferro, tubs, platines, serjants, corrioles i un vibràfon, l’instrument d’ànima metàl·lica per excel·lència. Cossos en acció, dansa, gest, circ, curiositat. El moviment ens convoca a un moment únic que no tornarà a succeir.

A causa de les circumstàncies especials en què se celebra aquesta edició del Grec 2020 Festival de Barcelona, els artistes han experimentat limitacions i impediments a l’hora de dur a terme la seva feina, entre els quals hi ha la manca de temps per completar adequadament el període d’assajos i la necessitat de respectar les distàncies entre intèrprets. Aquestes circumstàncies han afectat les seves creacions, però, tot i això, han volgut compartir amb el públic el resultat del seu treball, com a mínim tal com es troba en el moment actual.


Crítica: 5.100 m/s

03/05/2021

del so i la seva forma

per Azucena Moya

5.100m/s
Teatre d'Olot, 17 d'abril de 2021

Dissabte 17, en el marc del Sismògraf d’Olot, vam poder veure l'espectacle 5.100m/s de Joan Català, una de les propostes del tríptic 'les càbales d'en Joan'. Aquesta edició del Festival de dansa i moviment, marcada per la intermitència i l’aforament limitat, ens deixa perles tan valuoses i úniques com l’espectacle de circ i dansa que vam poder veure al Teatre d’Olot, en qualitat de còmplices de joc.

El públic pren part de la peça tant per la naturalitat amb la que els i les intèrprets es dirigeixen a lxs espectadorxs, com pel paisatge sonor que és tota una experiència per a les orelles que escolten, com pel trencament de la quarta paret.

Català, conjuntament amb el seu equip d’artistes, ens porten a les entranyes d’un taller-espectacle. Un espai a on es barregen la quotidianitat de la ràdio que sona als tallers dels artesans i el so elegant de la música en viu produïda a través dels diferents objectes de ferro. Una vibració que aproximadament té una velocitat de 5.100 metres per segon. Una vibració que ens arriba i ens traspassa, de cap a peus, assegudes a les butaques. Aquest viatge sonor s’acompanya d’objectes que es transformen a mesura que l’espectacle-taller avança. Objectes metàl·lics que juguen amb les textures, les línies rectes i corbes de cada nova forma, el caràcter ingenu de cada objecte que mou i és mogut. Una interacció viva i dinàmica entre metall i humans. Un diàleg entre moviment, so i adaptació.

 Les imatges que es generen son poètiques i molt sinuoses, d’aquelles que fan volar la imaginació només amb dues peces de ferro muntades d’una determinada manera. Els cossos en l’espai juguen a estirar-se les camises, a caure, a desfer-se de l’altre, a girar sense parar, igual que podrien fer-ho els objectes. Però amb la complicitat de qui està generant una història, un vincle, una mirada sobre allò què passa. Construeixen entre totxs unes peces finals, un paisatge escultòric en el qual es recolza el so i el moviment. 

 Què és l’art? I què és l’artesania?

Per 5.100m/s i l’equip de Joan Català podem dir que han fet de les arts escèniques una artesania. Ja que tots els recursos escènics i diferents llenguatges i arts convergeixen a l’escenari: il·luminació, vestuari, so, veu, cos, tècnica, objectes, escultura, materials, ús de l’espai... d’una forma polida, tècnica, precisa, però a la vegada imaginativa i bella, des del coneixement i l’experiència viscuda amb els elements que cada artista treballa.