Winter

Circ

informació obra


Companyia:
My!Laika
Sinopsi:

Mil històries serpentegen i coexisteixen a la sala del piano. A la fantasmagoria de l’abandonament, el temps flueix erràticament entre polsegosos esfondraments. Poden passar segles en uns instants, i aquí som, a les ruïnes d’un vell museu, on personatges estranys travessen l’escenari i les múltiples històries. Una gran allau d’imatges que flueix inexorablement i lentament cap al fred final d’un hivern interior.

Disquisicions ontològiques sobre la mort, el clima i la consistència d’un gelat de Calippo porten el públic i els actors a un viatge que es desenvolupa a través de figures superposades, cançons i petites proeses circenses. La tècnica de la “magie poubelle”, amb una autoironia típica del kunst-cirque, treu dramatisme a la desesperançada sensació d’estar congelat en aquest planeta. Així, trencant el límit de l’exposició formal, l’espectacle es qüestiona per trobar una sortida a si mateix i als seus espectres insòlits.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Winter

27/02/2024

desgel

per Azucena Moya

Winter

Carpa La Copa, 16 de febrer de 2024

Winter (2022) és un crit decrèpit, un esparrac, un espectacle sense final o que el final arriba de forma inevitable quan ja no hi queda res. Aquest és l’últim espectacle creat per la companyia My!Laika, el llenguatge de la qual es caracteritza pel seu univers basat en l’absurd, els collages d’idees i conceptes que es materialitzen a través de la música, el cos i la imatge.

Elles defineixen la seva tècnica com a “magie poubelle”, una mena de màgia d’escombraries basada sobre l’il·lusionisme i el caos. Aquesta definició de la companyia és interessant per entendre l’univers que ens transmet a Winter. La transformació de la màgia i el circ com a quelcom que pot oferir imatges surrealistes que parlen o se serveixen d’allò que normalment no volem veure, allò que molt sovint queda amagat en la foscor íntima de cadascú.

És per això que sobre l’escena de Winter hi trobem l’abisme, no només estètic sinó també material. Veiem una utilització de l’espai al servei de la dramatúrgia que es transforma i que conflueix cada vegada més amb l’energia d’autodestrucció que es respira al chapiteau. I els cossos serviran també a aquest imaginari que ens recorda que, com a espècie humana, estem condemnades a la destrucció, no només de la nostra espècie, sinó també del nostre planeta. 

Canvi climàtic, una tradició cultural europea que es desmunta, l’art per a què i per a qui? La intensitat i (a estones) el desbordament de tot allò que consumim, ens atrapa. Winter em fa pensar en la pel·lícula Tot a la vegada, a tot arreu dels directors Daniel Kwan i Daniel Scheinert, també estrenada al 2022. Aquest film s'inscriu en el gènere de ciència ficció i tracta des del surrealisme i l’absurd les qüestions de nihilisme i autodestrucció, degut a un món que no pot acceptar res més, un món esgotat per desbordament.

Davant d’aquesta situació sociocultural i política fruit d’una economia capitalista, Winter es qüestiona sobre el desgel de tot aquest nus, què fer-ne? Fugir, escapar d’una realitat que no ens complau, que ens llença amb força centrífuga cap al forat negre? Tot i així, My!Laika ofereix diferents opcions per marxar després de la fi d’un món-espectacle: podem cantar una nadala, podem escalar per una estructura i desaparèixer, o podem sortir pels laterals de la carpa. I un cop fora, com serà el nostre desgel?

 

Azucena Moya