Los hijos perdidos de Dios

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Júlia Barragan, Alexandre Fons, Júlia Morella, Albert Miró
Autoria:
Alexandre Rodríguez i Fons
Companyia:
La casa de Asterión
Sinopsi:

Alacant va ser la ciutat on els republicans van afusellar a José Antonio Primo de Rivera. Cada 20 de novembre, durant més de quaranta anys, falangistes de tota Espanya, ocupaven la ciutat per celebrar una missa fúnebre en el seu honor. Va ser llavors quan l’avi del meu amic va construir El Bancal, una casa als afores, on amagar-se amb la família cada aniversari del magnicidi.

Aquesta és la casa on som ara. Una casa plena d’habitacions, plenes de secrets sobre les tres generacions d’aquesta família.

A El Bancal hi té lloc la sobretaula més abundant i escassa del país. Una sobretaula de 80 anys. Una sobretaula de fantasmes i fantasies: Angelito, el cow-boy suïcida. El tio Pedro, el germà de l’avi del meu amic, esclau de la prostitució feixista. Maria José i Rosa, falleres del final de la dictadura, modernes i atees durant la transició. I el bufó Alvaro, la persona més jove en ser expulsada de totes les discoteques guiris de Benidorm.

‘Los hijos perdidos de Dios’ és una obra sobre la memòria, sobre les persones que recorden i les persones recordades. Fins i tot, i de vegades, sobre les persones que no recorden i les persones que no són recordades. Una obra en tres actes: la joventut de tres generacions, la mitologia d’una familia d’esquerres d’Alacant des dels anys 40 fins avui. La vida és el que passa entre dictadures, amor i festes. I quan menys t’ho esperes, ja l’has oblidat.

Una nova proposta de La casa de Asterión, una peça de teatre radical on l’intèrpret és el centre de la creació artística, i el seu sacrifici a escena i la seva metamorfosi constant la base a partir de la qual s’inicia l’aquelarre.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Los hijos perdidos de Dios

06/02/2023

Dignitat!

per Àlex Grande

Los hijos perdidos de Dios
Teatre Tantarantana

Los hijos perdidos de Dios és un espectacle atrevit on el temps passa de pressa, tant a la vida real com a la mateixa obra.

L'obra comença a transcórrer a Alacant, en un moment que va marcar un abans i un després a la història d'Espanya. Després de l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera, l'avi de l'Àlex va crear una casa anomenada el Bancal per poder refugiar-se cada cop que se celebrava la mort del polític falangista espanyol.

En el Bancal varen transcórrer milers de moments bonics i tràgics durant tres generacions. Les històries continuen narrant-se, així el record mai desapareix. Malgrat la situació social, els personatges intenten buscar una manera de sobreviure. Hi ha moments que tot sembla un joc, estones de lluita i instants de plaer. Estar en una societat oprimida fa que a casa passin anècdotes difícils d'explicar al carrer, tothom ha de ser o aparentar una cosa que no és. L'últim segle és una lluita contra la societat i les seves creences. Nous somnis fan que s'obrin nous camins, parlant de tabús, gaudint dels plaers. En aquest context es manté una amistat que va néixer fa anys (una amistat amb dignitat!), des de l'adolescència, amb un amor els unirà fins al final.

L'espectacle és una aposta segura per passar una bona estona. Els riures no falten així com una escenografia bàsica on juguen amb moltes dinàmiques diferents. L'energia i la precisió dels actors i les actrius predomina en totes les escenes. El canvi de personatges en tan pocs segons és impressionant, amb només quatre intèrprets en escena que mai perden el ritme. La il·luminació emergeix al sentiment de la societat i dels personatges, amb un joc molt subtil, que marca i t'endinsa en la història. Encara que no ho percebem a simple vista, tots els detalls juguen en una posada en escena minuciosa com aquesta.

Àlex Grande
@alex_gral_27