Blasted

Teatre

informació obra


Traducció:
Albert Arribas
Intèrprets:
Pere Arquillué, Marta Ossó, Blai Juanet
Escenografia:
Sílvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Vestuari:
Bàrbara Glaenzel
So:
Igor Pinto
Assesoria de moviment:
Riikka Laakso
Caracterització:
Eva Fernández
Ajudantia de direcció:
Marta Tirado
Dramatúrgia:
Llàtzer Garcia
Direcció:
Llàtzer Garcia
Sinopsi:

Una habitació d’hotel. Una dona jove es retroba amb el seu amant. La jove suportarà els abusos d’aquest home, misògin i racista, que li duplica l’edat, fins que el pes de la violència rebenta la intimitat de la cambra. Un personatge i una situació odiosa. Blasted, de Sarah Kane, és una de les fites teatrals del segle xx, que va marcar la societat britànica dels anys 90 per la seva duresa, per la implacable i fosca mirada sobre l’ésser humà. Encara ara és capaç de forçar els límits del públic i incomodar-lo. I més si està interpretada per una autèntica bèstia de l’escena: Pere Arquillué, i dirigida per una jove directora, Alícia Gorina, amb una carrera ascendent.

Crítica: Blasted

19/02/2018

Disculpeu-me si em costa aplaudir

per Cèlia Ventura

Blasted (Rebentats) TNC, 1 de febrer de 2018

Disculpeu-me si em costa començar a aplaudir quan l’obra ja s’ha acabat. Disculpeu-me si al sortir em costen les paraules. Disculpeu-me si de sobte em quedo quieta, amb el front arrugat, donant-hi voltes i més voltes. Disculpeu-me, però tinc excusa: he anat a veure Blasted.

Un cartell a l’entrada t’avisa que el que estàs a punt de veure “pot ferir la sensibilitat d’alguns espectadors”. No és suficient. Entres i seus. Seient còmode que contradiu el fet que hagis d’aguantar els següents 105 minuts d’incomoditat, però en aquell moment encara no ho saps. L’escenari separat del públic per quatre cortines de plàstic que no ens protegiran del que estem a punt de veure. En aquesta obra no veurem res convencional, no veurem prínceps blaus ni finals feliços. En aquesta obra veurem la cara més dura de la vida. Els actors (Pere Arquillué, Marta Ossó i Blai Juanet) disseccionen la humanitat i exhibeixen les entranyes a l’espectador que, amb cara de fàstic, s’aferra al seient mentre el silenci s’estén per platea i ni tan sols els mòbils s’atreveixen a vibrar.

Blasted de Sarah Kane és una obra que no deixa a ningú indiferent, és una obra que ens trenca tots els esquemes i que ens ho regira tot. L’objectiu ja no és entretenir el públic sinó fer-lo entrar en estat de shock i ho aconsegueix. Si a través d’això brotarà algun canvi en l’espectador, això ja està a mans d’aquest.

Cèlia Ventura @soctastaolletes