La morta de Pompeu Crehuet
Sala Beckett, 11 de març de 2020
Si Pompeu Crehuet aixequés el cap i veiés que novament una de les seves obres ha desaparegut de la cartellera d'un teatre barceloní, i no precisament per la febre Sagarra, li costaria de creure. Més o menys com li passa a tothom. I què ens recomanaria fer? Escriure? Seguir creant? I si l'únic que veiem és la pàgina en blanc? O esborranys cada vegada més dolents d'una suposada obra mestra? I si ja en vam fer una d'obra exitosa, fa anys, i se'ns ha acabat el cupo?
Marc Crehuet fa un exercici d'enorme generositat gratant el seu llinatge i posant-se al bell mig de la diana amb una capacitat admirable de riure's d'ell mateix amb enginy, humor i genialitat. La morta de Pompeu Crehuet és un homenatge de l'autor cap al seu besavi, també dramaturg, que va escriure fins a 17 obres. La primera de les quals va ser La morta, un drama rural estrenat l'any 1904 al teatre Romea amb un èxit que no van arribar mai a tenir les següents obres. En aquest punt és on Marc Crehuet fa un paral·lelisme amb la seva pròpia trajectòria i decideix posar-ho tot en escena. Amb ell mateix com a protagonista, representat per un magnífic Francesc Ferrer, trobant-se en plena crisi de creació i intentant escriure alguna cosa de profit mentre tothom li recorda l'èxit de El rei borni, d'ara fa set anys.
Així doncs veurem, dins la mateixa obra, l'encreuament de dues històries molt ben travades provinents d'èpoques diferents que podrem identificar perfectament gràcies, en bona part, a l'escenografia, de Sebastià Brosa, i l'audiovisual, de Francesc Isern, que caracteritzen cadascun dels espais dins d'aquest salt temporal situant-nos en tot moment. Un escriptori de principis de segle que acumula, no només les històries que Pompeu Crehuet hi va escriure, sinó també les vivències de la família Crehuet, algunes de les quals veurem aflorar en l'obra podent-les relacionar també amb l'argument de La morta.
Marc Crehuet compta amb un equip d'intèrprets que coneix molt bé perquè, excepte Xavier Bertran, conegut televisivament per Lo Cartanyà, tots -Anna Bertran, Francesc Ferrer i Betsy Túrnez- van participar a la sèrie Pop ràpid escrita i dirgida també per Crehuet. És una obra que combina l'humor, un punt àcid un punt negre, de Crehuet amb una part dramàtica, si bé aquesta última no és pas la predominant ja que el públic es passarà gran part de l'obra rient, o això és el que em va passar a mi, que vaig gaudir molt de la història, l'original posada en escena i també de la complicitat i l'entesa entre els actors que van mantenir el ritme en tot moment. Jo no sé al Marcos Ordóñez però a mi em va encantar!
Joana Cortils
@joanacortils
