Les oblidades

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Míriam Monlleó, Bàrbara Roig
Companyia:
Nigredo
Dramatúrgia:
Albert Tola
Sinopsi:

“Les oblidades” tracta de dues dones que es troben en un espai abstracte on només hi ha nines. Tot tipus de nines: porcellana, goma, plàstic, drap, làtex, ... No saben qui són, ni com han anat a parar allà, ni de què es coneixen. Tenen la memòria molt debilitada. Serà la visió de les nines el que les hi permetrà recordar i reviure les dones que van ser al llarg de la humanitat fins al dia d’avui. Van ser moltes dones, de diverses èpoques, cultures i educacions. Entre elles han tingut totes les relacions possibles que dues persones poden tenir. En totes les vides que han viscut, han estat sempre sotmeses a la tirania de l’heteropatriarcat i d’un sistema embogidor. I, amb això, han estat la base de les generacions venien després i han transmès i perpetuat sistemes, coneixements, maneres de veure i entendre la vida. La humanitat ha caminat sobre la terra que elles han deixat preparada. Però no recorden haver fet res i nosaltres les hem oblidat.

Aquelles nines que un dia van tenir nom a la intimitat de casa nostra, que jugaven diversos rols en nosaltres, que ens acompanyaven i parlaven diferent, segons de quin tipus de nina es tractés, van acabar despullades d’identitat en un contenidor. Si mai algú les veu, només sabrà diferenciar si es tracta d’una Barbie, una Nenuco, una Rosaura, una Pini-Pon, una Polly-poquet, una nina de drap, una de porcellana... però no recordarà quin nom tenia ni què van fer per nosaltres. Així són Les oblidades.

Crítica: Les oblidades

31/05/2019

El cicle del silenci repeteix perquè oblida

per Judit Martinez Gili

Les oblidades Teatre Akadèmia, 24 de maig de 2019 [caption id="attachment_4723" align="aligncenter" width="391"] David Ruano[/caption]

La dona, en concepte i totalitat, fa un viatge a través de puntuals etapes històriques per reviure el sofriment que ha viscut al marge d’aquells qui conten els fets. A través de records reviu haver estat menystinguda, manipulada, mutilada, maltractada, entre d’altres, en una mena d’oasi envoltat de nines. Les oblidades reviu el passat a través de l’impacte intens fruit d’interpretar, precisament, la realitat.

La faldilla és la peça de roba més associada al sexe femení i per Bàrbara Roig i Míriam Monlleó és l’única eina, més enllà de si mateixes, que els permet generar canvis de composició, d’intenció i de context. Si bé els seus personatges no acaben de ser ningú, la manera com els deixen córrer, a diferents velocitats i entregues, permet diferenciar colors i cercar l’efecte en cada una d’elles. No cal escenografia, ni música ni projeccions que puguin embrutar l’ambient generat, fins a cert punt íntim.

Les oblidades mostra un treball minuciós, amb voluntat de formar una peça que interpel·li directament la memòria del públic i cridi al canvi de mirada. No pretén alliçonar sobre el present, o almenys no en excés. És més aviat un recordatori, bonic i tràgic. Treballa la idea que totes les dones són una mateixa i tenir present el passat, tot el que s’ha viscut en silenci,  és la via per allunyar-se de seguir sent Les oblidades. Si la peça està bé i no es fa pesada, malgrat estar gairebé mancada de trama, és precisament per la seva durada justa, la sinergia generada entre actrius i text, i la composició visual de context, que emmarca a la perfecció un relat prou ben construït.

Judit Martínez Gili @CritCultural