L’omissió de la família Coleman

Teatre

informació obra


Direcció:
Claudio Tolcachir, Sergi Belbel
Intèrprets:
Cesca Piñón, Bruna Cusí, Roser Batalla, Josep Julien, Sergi Torrecilla, Vanessa Segura, Ireneu Tranis, Marc Rodríguez/ Biel Duran
Escenografia:
Joana Martí
So:
Carles Puntí
Vestuari:
Nidia Tusal
Caracterització:
Pablo Arcusa
Producció:
Temporada Alta
Autoria:
Sergio Blanco
Sinopsi:

Una família al límit de la dissolució, una convivència impossible. La incapacitat per parlar d’allò que ens passa. L’omissió de la família Coleman és la versió catalana d’un dels espectacles argentins més aplaudits i representats dels últims temps. Un text ple d’humor que, des que es va estrenar l’any 2005, han gaudit més de 262.000 espectadors de 22 països diferents. Serà el mateix Claudio Tolcachir —autor i director del muntatge original— qui dirigirà la versió catalana, traduïda per Jordi Galceran, l’autor d’El mètode Grönholm i El crèdit, i interpretada per Bruna Cusí (Estiu 1993) i Marc Rodríguez, entre d’altres.

Crítica: L’omissió de la família Coleman

26/11/2018

El deliri Coleman

per Joana Cortils

L'omissió de la família Coleman Teatre Romea, 15 de novembre de 2018

Directe de l'Argentina Claudio Tolcachir aterra al teatre Romea per dirigir, aquest cop en català, l'obra que va escriure fa més de deu anys i que ha estat voltant per tot el món (22 països!) durant tot aquest temps amb un èxit rotund d'espectadors. Jordi Galceran és l'encarregat de traduir aquesta obra amb el treball afegit, com ha de ser, de mirar de conservar l'essència d'aquesta família argentina tan peculiar ara convertida en catalana. El que funciona a una societat pot resultar del tot estrany en una altra, en aquest sentit el director afirma que fer l'obra amb actors i actrius catalanes li ha fet ampliar la visió del seu text i constatar que la humanitat traspassa fronteres.

Ja des del començament de la funció ens adonarem que, per dir-ho d'alguna manera, tot és molt estrany; si bé l'escenografia ens convida a entendre que som en una casa familiar, una mica desmanegada això sí,  el que hi veiem a dins ja no s'entén tant. Fins que no passa una bona estona el desconcert és bastant notori i és que necessitarem temps per descobrir una mare que no fa de mare, quatre germans ben diferents, néts desconeguts, pares desapareguts i una àvia que fa de pilar d'una família a punt d'esquinçar-se.

L'espectacle té un ritme bastant frenètic, passen moltes coses a l'hora i la interpretació per part dels actors demana un plus d'energia i d'escolta per poder mantenir un estat quasi constant de bullici i girigall familiar. L'obra compta amb un elenc molt cohesionat, o això és el que traspua la seva feina: complicitat, compenetració i molta naturalitat en escena. És una obra que ens parla de la soledat en família, de la falta de comunicació i d'empatia que massa sovint exercim amb les persones que en teoria hauríem de sentir més properes: la família. Ningú tria la família en la qual naixerà, aquest fet ens apropa d'alguna manera a diverses de les situacions que es plantegen en escena. I n'hi ha d'altres que, plenes d'un humor negre, deixen al descobert una família que per poder sobreviure enmig de tanta desesperació arriba a naturalitzar un trastorn de la quotidianitat marcat per situacions de violència i deliri absolut. Fins el 9 de desembre es podrà veure al Teatre Romea aquesta comèdia amarga que ens farà contrariar.

Joana Cortils