Pienso casa, digo silla

Nous formats

informació obra


Autoria:
María García Vera, Júlia Bertran
Intèrprets:
Mariona Naudín, María García Vera, Amaranta Velarde
Dramatúrgia:
Sofía Asencio
Companyia:
Sixto Paz
Sinopsi:

Pienso casa, digo silla és la continuació de l'últim treball conjunt de Los Detectives, Kopfkino, on encarnaven cossos cinematogràfics femenins per qüestionar la influència de la ficció en la construcció de la identitat pròpia. En aquesta ocasió se centren en les experiències de les visionàries de l'edat mitjana per confrontar-se amb el que significa la creença en el nostre món dessacralitzat. Què és l'experiència visionària i com es podria traduir en el món contemporani? En aquesta era de les imatges mortes, quin valor té la imaginació?

El treball de la companyia, formada per Mariona Naudín, María García Vera i Marina Colomina, gira al voltant del potencial de la fe i de l'entrega total per tal de disparar la ment de l'espectador. Visions profètiques, hipnosis catàrtiques, danses anacròniques, cançons del més enllà... Miren al passat per recuperar quelcom que hem perdut en aquest temps pòstum que és el nostre present.


Crítica: Pienso casa, digo silla

20/07/2021

El fuego que nunca se apaga

per Marta Duran

Pienso casa, digo silla

Antic Teatre, 17 de juny de 2021

 La darrera peça de Los Detectives, Pienso casa, digo silla, és un meravellós exemple de com traduir de manera transvasar pensament a cos. Partint d’una inspiració filosòfica (l’experiència de les autores místiques barroques), la peça se centra en una tècnica i un saber fer escènics basats lliurement en veus del més enllà, imatges profètiques i coreografies anacròniques.

 


 A partir del concepte d’ “experiència mística” com a doble eix, els espectadors assistim a un desplegament escènic corprenedor. De la banda de l’experiència, l’exploració de la traducció de la conceptualització filosòfica al llenguatge escènic i corporal i el joc entre la fe i la complicitat de l’espectador són simplement brillants. I de la banda de la mística, eix central d’aquesta peça a diferència d’espectacles previs, aquesta es recrea a partir de la creació d’espai escènic ritualitzat i l’activació de la imaginació.

Tot aquest viatge és reafirmat en l’escenografia i vestuari minimalistes, l’excel·lent treball de les performers i la potència de tots i cadascun dels jocs que conformen la peça.

En resum, perquè aquesta és més aviat una peça a experimentar que a comprendre, Pienso casa, digo silla és una creació que participa d’una pura, brillant i bella eficiència.

Marta Duran
@mduranar

Fotografia: Mila Ercoli