El futur, que sigui nostre

Lifespoiler
Sala Flyhard, 17 de desembre de 2018

Foto de Roser Blanch

Un dia qualsevol obres el mur del Facebook i hi trobes les publicacions de la que serà la teva vida, el teu futur. Marc Angelet i Alejo Levis —compartint text i direcció— han convertit aquesta revelació d’un oracle o visió determinista en una història propera i actual: Lifespoiler.

Els protagonistes que encarnen Vicky Luengo, Bruna Cusí i Sergio Matamala prenen diferents posicions. Són tres personatges vius, reals; tres interpretacions excel·lents que oscil·len de la tragèdia a l’humor mantenint la versemblança. És un luxe sentir-los tan a prop, en una sala petita com la Flyhard.

L’escenografia és espectacular, acompanyada d’una il·luminació i un so que aconsegueixen lligar una trama que, tot i la complexitat formal, transmeten d’una manera clara i fluida.

Per què viure, si ets esclau d’un destí? M’han vingut al cap alguns exemples més o menys reals, més o menys actuals:

Exemple 1) Hipoteca, gos, cotxe, fills. Les quatre passes clàssiques de la classe mitjana. Vam creure’ns aquest lifespoiler —del qual també renegàvem— fins que va esclatar la crisi. Ahà! Espoliats d’un projecte de vida, lliures en la precarietat, som captius de la incertesa.

Exemple 2) Sin violencia se puede hablar de todo. Crèiem que el règim polític en què vivíem l’havíem triat; ens agrada creure’ns responsables del nostre destí. Però hem vist que no, i la monarquia sembla un lifespoiler que ens farà treure Borbons per les orelles. Algú que s’estimi la llibertat maldarà per una disrupció que pugui sentir-se pròpia i lliure.

Exemple 3) Festeig, matrimoni, fills, néts. Pot ser que la por al compromís vagi més enllà d’una falta d’implicació egoista. Conèixer les fases vitals, i preveure’n l’evolució pot fer que una relació sigui exasperant com un lifespoiler. Però, i l’acumulació d’experiències, que no acaba sent, també, previsible?

Són tres exemples que em venen al cap després de veure l’obra, de tornada a casa. Aquesta història disfressada de futurisme que ens presenten Angelet i Levis, els autors, realment envolta un dilema vital latent: Què n’esperem, de la vida?

David Jou
@DavidDovlatov

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *