Incendios

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Nuria Espert, Laia Marull, Ramón Barea, Álex García, Alberto Iglesias, Candela Serrat, Lucia Barrado, Germán Torres, Lolita Flores, Luis Mottola
Producció:
Ysarca S.L
Sinopsi:

La infantesa és un ganivet clavat a la gola

Una dona acaba de morir. Es deia Nawal Marwan. I avui, en la lectura del testament, ella obre la porta al seu silenci i als seus secrets, als misteris dolorosos d'una família. Ha deixat als seus bessons, Jeanne i Simon, un quadern vermell, una jaqueta de tela verda i dos sobres amb una petició plena de conseqüències, com sengles caixes de Pandora, orígens de mals i meravelles, el contingut de les quals arrossegarà als bessons cap a un passat desconegut, cap a un continent llunyà, cap a un segon naixement.

Finalista a actriu (Núria Espert) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Incendios

09/01/2018

El Goya es crema

per Quelot Martín

Incendios Teatre Goya, 25 de novembre de 2017 [caption id="attachment_1568" align="aligncenter" width="309"] Foto: Ros Ribas[/caption]

Mouawad segueix visitant Barelona, aquesta vegada qui ens porta aquest monstre teatral del segle XXI és el Teatre Goya. Incendis, part de la duríssima trilogia “Les promeses de la sang”,  és sens dubte una de les obres mestres del teatre dels nostres temps. Dura, punyent, colpidora i alhora captivadora deixa a qualsevol que tingui la sort o l’encert d’anar-la a veure en un silenci difícil de trencar tot i tenir moltes i moltes ganes de parlar-ne.

Amb una introducció així pot semblar que es tracta d’una aposta segura per a qualsevol teatre oi? Doncs no. A vegades un text tan bo pot ser un dolç enverinat, perquè entregar i fer que arribi com ha d’arribar un text i una història complexa com aquesta no és pas una tasca fàcil. No val simplement amb una actuació brillant, cal que la direcció s’empesqui la manera de transmetre la cruesa i profunditat de cada paraula de manera senzilla però directa i utilitzar totes les eines de què disposa el teatre de manera intel·ligent i perfectament pensada i sincronitzada per aconseguir que l’espectador es quedi completament mut. En aquesta ocasió Mario Gas ho aconsegueix.

I ho fa amb una interpretació molt íntima del relat que ens presenta amb una escenografia fosca i asèptica, poc més que una tarima i quatre objectes que es transformen amb els menors ajustos, però que serà perfecte per destil·lar el relat dels personatges que hi posa a sobre també amb l’ajut de projeccions a la paret. Núria Espert manté a cada espectador amb l’alè contingut i a l’espera de cadascuna de les seves paraules mentre alhora Laia Marull els fa sentir les trifulgues del seu personatge quasi en carn pròpia. Dues interpretacions d’escàndol que aixequen a tot el públic de la cadira quan arriben els aplaudiments, igual que les de la resta del repartiment femení. Potser brillen menys les del repartiment masculí possiblement perquè es troben en uns papers de menor impacte i contundència emocional. Mouawad explora la història sobre tot des de la connexió de la filla amb la seva mare.

Quelot Martín @quelcom_