Som capaços de percebre com passa el temps, donar-li forma, capturar-lo? Aquest espectacle s'inspira en l'estètica que, durant segles, ha evocat el pas del temps i la mort. Amb cadenes, agulles i llana, pedres volcàniques, sorra, imants i pèndols, construeix un circ d’objectes al servei d’una dramatúrgia minimalista, poètica, rítmica i fascinant. Una posada en escena basada en el simbolisme dels objectes, en el seu moviment, el seu so i la seva il·luminació. Deixa't sorprendre pels detalls que se’ns escapen en l’esbojarrada cursa de cada dia.
Tout/Rien
Guixanet (Tàrrega), 7 de setembre de 2023
Abans d'entrar al local de l'Associació Cultural Guixanet (nou escenari de FiraTàrrega), un membre de la companyia belga Modo grosso ens alerta que aquest és un espectacle de "silence and darkness". De seguida ho entén tothom, el multilingüisme és habitual a les fires internacionals. Silenci i foscor. Aquesta cova és la clau per fer aflorar el misteri, l'enigma, la màgia.
Alexis Rouvre és el creador i intèrpret d'aquesta peça que es troba entre el teatre d'objectes, el teatre visual i la màgia. Hi ha la destresa i la precisió de qui sap fer cobrar vida al més quotidià, però també els efectes de qui sap enganyar la vista de l'espectador. No hi ha la prepotència del mag de gran format, no cal. Sí que hi trobem un somriure burleta, el gest de qui aixeca la cella per dir-te: "avui trio jo on anem, deixa't portar, t'agradarà". I, sense saber com, hi confies. I, efectivament, et sedueix.
Des de l'artesania i el talent, els objectes més avorrits poden prendre camins inesgotables. I per un moment, esdevenir màgics, infinits. Una agulla de fer mitja, un fil de llana, una tassa, una bola de metall, un mantell, un ram de flors. Tot pot ser al menjador de casa. És per això que hipnotitza veure'ls desafiant la seva tasca. Moure's estranyament, atrapant-te en una tensió absurda, un risc quotidià.
El dispositiu escènic (llum, so, escenografia) és clau per mantenir l'atenció. La banda sonora que desprenen els objectes esdevé melodia perfecta per a acompanyar el viatge, que acumula capes. I mirant, sabem que hi ha truc, és clar. Però el secret és no veure'l. Creure's que hi ha alguna cosa que se'ns escapa, per extraordinària. I si, per tancar l'escena, hem de veure com s'ha desplegat, ens reconciliem amb el manipulador. L'encert hipnotitza, l'error humanitza. I potser seria més poètic desaparèixer, però de vegades cal recollir cable.
Tout/Rien és un exercici de precisió excel·lent, que desafia el ritme de la vida atrafegada per a dur-te cap a una cova fantàstica, que atrau més que qualsevol imant. L'elegància del misteri, l'expressió sincera, la meravella del descobriment, la quotidianitat de les petites coses. Modo Grosso fila prim i atrapa. Quan s'obren els llums, tot s'esfuma. I un últim advertiment: "no toqueu res". Si no potser serà impossible tornar-ho a refer. La trampa, sí, però sobretot el misteri.
Martí Rossell Pelfort
@MartiRosPel
