Rent. Daniel Anglès

Musical

informació obra


Text:
Jonathan Larson
Direcció:
Daniel Anglès, Roberto G. Alonso
Intèrprets:
Àfrica Alonso, Clara Altarriba, Marc Andurell, Víctor Arbelo, Iskra Bocanegra, Nil Bofill/ Xavier Navarro, Albert Bolea, Júlia Bonjoch, Marc Gómez/ Peter Vives, Anna Herebia, Raquel Jezequel, Edgar Martínez, Elisabeth Molet, Iñaki Mur, Joana Rosselló, Luis Bermejo
Direcció Musical:
Miquel Tejada
Ajudantia de direcció:
Àgata Casanovas, Jordi Taixés
Traducció:
Daniel Anglès, Marc Gómez,
Adaptació:
Daniel Anglès
Escenografia:
Raquel Ibort, Marc Salicrú, Mónica Boromello
Il·luminació:
Xavi Costas, Daniel Anglès
Interpretació musical:
Dani HDZ (guitarres i teclats), Pol Barbé (baix), Betel M.Daura (bateria i percussió), Pol Barbé (baix), Miquel Tejada (piano i teclats), Oriol Padrós (guitarres), Dani HDZ (guitarres i teclats), Betel M.Daura (bateria i percussió)
Producció:
Tutatis Productora
Companyia:
Flic Flac Teatre
Coreografia:
Roberto G. Alonso
Sinopsi:

Rent, el musical arriba a Barcelona per primer cop en català coincidint amb el 20è aniversari de l’espectacle.

Nascut a l’Off Broadway i guanyador de 4 premis Tony i un Pulitzer, RENT va trencar amb tot i va donar la volta al que passava al Broadway clàssic dels 90, quan era molt difícil veure dalt l’escenari històries contemporànies que reflectissin la vida real del moment.

Aquesta nova producció neix d’un equip artístic que, liderat per Daniel Anglès (actualment jurat al Oh Happy Day de TV3 i a punt d’estrenar Mamma Mia! al Teatre Tívoli com a Director Resident), vol recuperar aquella història. Segons les seves pròpies paraules, “a RENT no li escau res del que és habitual. Per això volem sortir del circuit tradicional. Volem ser lliures artísticament i produir l’espectacle des del cor. I buscàvem un entorn que tingués la vida que tenia l’East Village de Nova York als 90”.

A l'amfiteatre Grec es programa en versió concert. Es presenta en format espectacle al Condal.

Finalista actor de musical. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Rent. Daniel Anglès

17/04/2019

El musical que mai vull que acabi

per Sílvia Mercè i Sonet

RENT, Onyric, 10 Abril de 2019

Ante Scriptum: Després d’haver escrit aquesta crítica i haver-la re-llegit vull notificar que això no és una crítica i en sóc molt conscient. Es tracta simplement d’una expressió d’eufòria i catarsi personal, degut al meu amor pel món dels musicals i per aquest musical en concret. Un cop aclarit això, podeu seguir llegint.

Iñaki Mur, grandíssima sorpresa. Com a fan absoluta del musical Rent, coneixent-ne les cançons en anglès i en català, havent vist la pel·lícula i varies versions del muntatge de Broadway enregistrades, no anava predisposada a rebre res de nou. I no podia estar més equivocada. Mur mostra immens talent i unes capacitats vocals extraordinàries desconegudes, per mi, fins al moment. Per què hem trigat tant en tenir aquest noi a l’escena musical de Barcelona?

Cares que ja coneixem de varies ocasions, també destaquen, en els rols de dues parelles que malgrat les dificultats de les circumstàncies, són inseparables: Víctor Arbelo i Júlia Bonjoch, per una banda i meravelloses África Alonso i Anna Herebia, per l’altra. Peter Vives encarna el personatge de bohemi somiador que s’ha passat a l’altra banda, representant el capitalisme dins el món anàrquic de la resta de protagonistes.

Per últim, els meus personatges preferits, Collins, interpretat per Xavier Navarro i Albert Bolea encarnant una impressionant Angel. A part de donar vida als personatges més complets i profunds, els més madurs, els optimistes que alhora toquen de peus a terra, protagonitzen les millors cançons “Today for you”, “Santa Fe” i “I’ll cover you”; i a més mostren la història d’amor més bonica i sana (iròric) que trobem representades.

Collins i Angel són una història d’amor referent, basada en la confiança, el suport entre l’un i l’altre, i també l’emoció i la flama de conèixer una persona nova que et fa sentir coses que no havies sentit mai abans. És la història que més em fa emocionar, per moltes vegades que l’hagi vista, i aquesta vegada ho va tornar a fer amb l’afegit de descobrir a Navarro i Bolea que els interpretaven amb una determinació i sensibilitat que posava els pèls de punta.

Vull també anomenar les actrius i actors que formen part de l’ensemble: Clara Altarriba, Marc Andurell, Iskra Bocanegra, Nil Bofill, Raquel Jezequel, Edgar Martínez, Elisabet Molet, Marc Gómez i Joana Roselló; i els músics a escena capitanejats per Miquel Tejada, Unai Eizaguirre, David Txes, Adri Mena, Pol Barbé, Roger Julià, Berenguer Aina, Betel Martínez i Miquel González. Cadascuna d’aquestes persones es deixa la pell a l’escenari, interpretant unes cançons vocalment molt exigents juntament amb unes coreografies trepidants. Cal destacar la seva feina i el seu compromís ja que aquest musical se sosté pel treball del conjunt de totes les peces de la maquinària que en molts moments depèn de la música i de petits personatges que donen tocs frescos d’humor a la trama principal. 

En conjunt, una feina extraordinària de tots i cadascun dels membres de l'equip tant artístic, com tècnic, que com ens han explicat les intèrprets a la post-funció, representen un valor afegir ja que garanteixen l'execució cronometrada d'entrades, sortides i canvis de vestuari a ritmes vertiginosos. Donem valor també a aquestes persones que suen rere les cametes sense les quals un espectacle no podria ser possible, i evidentment, a la direcció de Daniel Anglès que coordina la feina de totes les persones i que no deixa d'emocionar-nos una vegada i una altra amb la seva aposta de programació a Onyric, la nova casa dels musicals.

Per moltes vegades que vegi RENT, en els seus diversos formats, la seva història, la seva música segueixen emocionant-me com la primera vegada, una fita poc fàcil que aconsegueix fer arribar l'emoció sense l'avantatge del factor sorpresa. Igual que aquella sèrie que està tan ben feta que et deixa amb ganes irrefrenables de veure el proper capítol, segueixo asseguda al pati de butaques ja que no vull que aquest musical acabi mai.

Sílvia Mercè i Sonet @pinyasonet