Fulla blanca

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Una fulla blanca. Més que un objecte producte de l’enginy humà, una senzilla i clara metàfora pont entre la humanitat i la natura. Marina Baixas, última representant d’una nissaga d’artistes artesanals que han fet del teatre visual un art per a tots els públics, i Júlia Mata, escultora i investigadora musical, s’han reunit per crear un espectacle poètic sobre la comunió de tots els éssers vius que compartim la Terra. Entre aquests éssers, també les plantes que ens donen la vida. Un muntatge que fa de la proximitat i la simplicitat un delicat manifest artístic: amb elements de la quotidianitat es poden explicar grans conceptes, com ara la necessitat de protegir el planeta. Però sobretot l’espectador es trobarà una proposta plena de bellesa.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Fulla blanca

26/10/2021

El paper que volem tenir

per Eduard Cabezudo

Pimera crítica de l'Eduard Cabezudo

Fulla blanca
15 d'octubre, Sala La Planeta

Una fulla de paper. Les artistes Marina Baixas i Júlia Mata, amb el suport d'en Joan Baixas (també artista i pare de la Marina) han creat una obra a partir d’un element simple i quotidià. S’han inspirat en els estudis de l’Stefano Mancuso (biòleg expert en el llenguatge i la intel·ligència de les plantes), la poesia de la Maria Mercè Marçal i la natura per construir una funció conceptual on comparteixen un missatge de bellesa del nostre planeta i de quin paper volem tenir en ell. Quina és la nostra responsabilitat en el futur del planeta?

La posada en escena és simple. Fan servir el llenguatge de la poesia, el moviment i el so. Tots els elements que interactuen ho fan de manera equilibrada i cap d’ells pot existir sense la resta. Transmeten un seguit de metàfores que ens fan reflexionar: Quin ús donem als recursos de la natura? Els honrem?

 La Júlia, a dalt de l’escenari, crea in situ un conjunt de sons a partir de fulles de paper i d’elements procedents de la natura, com les branques. Ensenya una etapa del muntatge de la qual generalment el públic no és conscient ja que forma part de la preproducció o de la producció, fora de l’escenari. Això requereix una gran concentració per a compassar la composició que es vol mostrar. Per altra banda, la Marina s’encarrega de l’estimulació visual. Treballa el moviment, tant el del seu cos com el de les fulles de paper. Per separat i conjuntament. Aquesta unió crea un estat hipnòtic que et fa fluir amb l’obra. Et recorda l’encant de la Terra, que no estem sols i que cada una de nosaltres crea un impacte. I tot a partir d’un objecte que totes, en algun moment o altre, hem tingut entre les mans o hem manipulat.

 Omplen l’escenari i atrapen l’atenció del públic a partir de la simplicitat i la versatilitat que té una fulla blanca. Et fan pensar en el que una pot veure i vol fer amb aquest objecte quotidià: Només una fulla en blanc.

Eduard Cabezudo