Nosaltres, qui

Teatre

informació obra


Direcció:
TrastornArts
Sinopsi:

La companyia TrastornArts estrena «Nosaltres, QUI», una adaptació teatral del poemari homònim de Mireia Calafell, del 20 al 30 de setembre de 2024 a La Badabadoc, al barri de Gràcia, Barcelona. Aquesta obra, codirigida per Paula Lúa, David Magaña i Maria Mingornace, ens convida a un viatge introspectiu a través de la poesia i la teatralitat, explorant temes com la identitat, la família, l’educació, l’amor i el gènere.

Nosaltres, QUI» segueix la història de tres joves, Kevin, Iris i Martina, que es coneixen en un club de lectura. Tot i les seves diferències, aviat es troben units en un viatge per explorar els àmbits de la vida que configuren la nostra identitat. L’obra posa en escena la dualitat entre les relacions que ens defineixen com a éssers humans, convidant-nos a reflexionar sobre la nostra condició individual i col·lectiva.

L’espai que acollirà la representació de «Nosaltres, QUI» aquest setembre és La Badabadoc, una sala situada al carrer de Quevedo número 36, en ple barri de Gràcia. La Badabadoc s’ha convertit en un referent de la difusió cultural i les arts escèniques, fomentant la cooperació entre artistes emergents i consagrats i apostant per un teatre de proximitat, compromès i crític.

L’obra ha rebut molt bones crítiques, entre elles les de la pròpia Mireia Calafell, que l’ha qualificat de “bonica, delicada i molt professional». Maria Ten, actriu i directora, ha descrit també l’obra com «un espectacle poètic, cuidat fins a l’últim detall,carregat d’humor, música i d’una sensibilitat a vegades dura, a vegades alliberadora.»

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Nosaltres, qui

26/09/2024

El privilegi de creure en meteorits

per Erola Albesa Solsona

Nosaltres, qui

La Badabadoc, 20 de setembre de 2024


On estan les línies del que pot ser un text teatral i el que no? Tot és susceptible de ser portat a escena? Quins textos estan concebuts per a ser llegits i quins per a ser sentits? Llegir poesia pot ser un acte col·lectiu que ens sacsegi?

Nosaltres, qui és un recorregut poètic al voltant de la identitat, tant individual com col·lectiva. Amb l'excusa d’un club de lectura on es coneixen la Martina, l’Iris i en Kevin per a sortir de la seva zona de confort, la companyia TrastornArts en proposa una adaptació del poemari de Mireia Calafell. Inevitablement, la peça també fa reflexionar sobre l’acte de llegir, individualment i col·lectivament.

Per fer-ho, planteja cinc capítols en forma de fils conductors que, acompanyats d’interludis i moments musicals, salten d’un poema a un altre. Queden intercalats de tal manera que, amb l’estil punxant característic de l’autora, transporten al públic pels diferents gèneres contextos. Els tres protagonistes ens guiaran per més d’una vintena de poemes que, en els cinc segments, exploren els conceptes de família, gènere, relacions en parella, desig i lluita. Els fils conductors que ens proposa l’actriu Maria Mingorance, que és qui ha adaptat el poemari, són concisos i en la línia de l’estil dels poemes. Això fa que en alguns punts no s’acabi d’entreveure si s’estan dient els poemes o són interludis escrits per ella mateixa. Les transicions entre textos són suaus i hi queden ben inserides.

Les altres dues persones encarregades de posar-hi veu són en Lluc Font i la Paula Lúa. La proximitat de La Badabadoc fa que el muntatge sigui honest i despullat, sense complexitats ni sobrecarregaments innecessaris. És una trobada centrada en la paraula. Tot i això, els moviments van acompanyats de petits objectes que li donen simbolisme, així com algunes cadires de fusta i piles de llibres que aclaparen gran espai de l’escenari i, en alguns moments, hi dificulten el moviment. Malgrat això, el ritme de la peça no queda interromput i deixa amb ganes de llegir-ne més. Amb ganes de trobar noves formes d’entrar al món de la poesia.

Nosaltres, qui ens ofereix la possibilitat d’explorar i descobrir (o, pels qui ja la coneixíem, redescobrir) els poemes de Mireia Calafell. Petits caramel·lets dolços i amargants a la vegada. Càpsules punyents de bellesa i reflexió.


Erola Albesa Solsona (@erolaalbesa)