Amal
Plaça dels Àlbers de Tàrrega, 8 de setembre de 2023
L'Amal marxa del seu país en guerra. S'endú ben poques coses, carregada sobretot del desig d'una vida millor. L'Amal és una nena valenta i tossuda, disposada al que calgui. Malgrat les dificultats per arribar a Europa, la nostra protagonista aconsegueix travessar fronteres i conèixer la Jèssica. La Jèssica també sembla que fugi d'alguna cosa. Amal és la història d'una amistat, i el desig que ningú sigui il·legal. Amal, en àrab, vol dir esperança.
La Baldufa no es resigna mai. Noves disciplines, noves històries, nova gent. Un exemple clar és la darrera aventura, Imperfect, on es posaven a les ordres de la Sol Picó per a ser ballarins. Ara el repte és un altre: ser directors d'un espectacle de circ. Enric Blasi, Carles Pijuán i Emiliano Pardo (els baldufos) van anar a buscar el Duo Laiaiona (Laia Gómez i Ona Vives) per a fer confluir el seu univers creatiu amb el món del circ. La fusió atrapa l'espectador.
El fil argumental és senzill. Des de la superioritat adulta podríem dir: "aquesta història jo ja l'he vist". I el cert és que no hi ha una gran revelació, però hi ha moltes generacions d'infants a qui se'ls pot explicar la guerra d'una altra manera. Des de l'honestedat, amb poques paraules i amb una gran tècnica circense. El talent de Laia Gómez i Ona Vives, que ja van demostrar a l'espectacle NUYE del Circ Eia i en altres peces com a duet, és la gran descoberta, ja que no només executen els números amb molta solvència, sinó que traslladen les emocions perfectament, des de la comicitat còmplice fins al record de la tragèdia.
Les acrobàcies no resulten sobreres, sinó que són element imprescindible per a fer avançar l'acció. Saltar, abraçar-se, escapar, jugar... Tot es pot transformar en circ. La banda sonora d'Òscar Roig (habitual de la companyia) és l'altre element clau per a fer emergir les emocions i lligar l'acció amb els records. Juntament amb la veu en off, ajuden a seguir el viatge i mantenir-nos connectats. També és una perla l'escenografia (Carles Pijuán), que juga molt amb els elements dels quals disposa, i deixa a la imaginació on és aquest no-lloc, que podria ser casa nostra. I on pengen pancartes frontereres, que caldria fer cremar.
El circ es caracteritza per ser la disciplina del risc. No hi ha risc més gran que escapar de casa des de la solitud de ser una nena i deixar enrere un país en guerra. Però també pot ser arriscat estimar, deixar que algú entri a casa teva, teixir una amistat. Ens podem arriscar, i és més fàcil fer-ho al costat d'un bon company de viatge. La Baldufa s'ha acompanyat del duo Laiaiona i saben fer-nos una casa, almenys per una estona, on ens podem estimar, sense oblidar-nos que no tothom la té.
Martí Rossell Pelfort
@MartiRosPel
Fotografia: Núria Boleda - Fira Tàrrega
