Orelles
Guixanet (Tàrrega), 9 de setembre de 2023
Marga Socias té un humor diferent. Es pren molt seriosament els temes més absurds. I d'aquí en neix una immensa capacitat per connectar, no saps com. Ja ho va fer a la particular Biblioteca de la curiositat infinita, on unes excèntriques bibliotecàries ens convidaven a redescobrir la lectura des del joc i la comicitat. Ara l'experiència és compartida per tot el públic i no té la vista i el tacte com a sentits principals, sinó l'oïda.
La protagonista d'aquesta història és la mateixa Marga Socias. O un alter ego seu. Una autoficció que convenç perquè està explicada en primera persona. Una convenció, on tothom entra d'acord. El tema és que Socias fa un temps que es va autodiagnosticar ECA: Escolta Compulsiva Aleatòria. Arran d'aquest fet, i després d'un curs de rehabilitació, coneix el Pau Marcos i el David Codina (Els Mals Endreços). Aquests tres artistes inclassificables es proposen fer una investigació exhaustiva sobre l'escolta. Per fer-ho, han inventat ORELLES: Organisme Rural d'Exploració LLiure d'Escolta Singular.
Els espectadors combregats som conillets d'índies de la investigació. La mestra de cerimònies és l'encarregada d'explicar-nos els diferents experiments i el duet musical l'acompanya amb les melodies més inversemblants, no mancades tampoc d'un cert surrealisme. Assistim, estupefactes, a una sèrie d'accions que, sospitem, no trauran cap conclusió clara. Podem ser un sismògraf, espatllar un concert de música clàssica o titular una simfonia de sorolls. I si se'ns escapa una llàgrima, dins el kit de material per a fer els experiments, hi trobem un mocador, entre els instruments més quotidians.
El context escenogràfic és el d'una caravana convertida en capsa de música vivent, habitada per dos músics molt tocats per excessos sorollístics. Perfectament il·luminada, però poc aprofitada com a dispositiu, ja que pràcticament tota l'energia és al pati de cadires. El públic esdevé protagonista indiscutible, poblant de rialles sonores tot l'espai.
Marga Socias i Els Mals Endreços reivindiquen l'escolta en un sentit ampli. Les orelles que presenten estan farcides d'humor i tendresa. No sabem com, ens estem rient de les nostres incapacitats, i dels tecnicismes absurds que amaguen, en el fons, una nul·la capacitat per definir-nos. D'aquesta investigació potser no en podrem fer una gran tesi, però sí que en guardarem un record bonic. I la certesa que mirar-se el món des de l'humor més concret, reconforta l'ànima i ens anima a reflexionar què hem de fer amb el nostre Spotify.
Martí Rossell Pelfort
@MartiRosPel
Fotografia: Eva Balcells - Fira Tàrrega
