Una putrefacció feta necrosi

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Una putrefacció feta necrosi; un monstre amb quatre boques; un mitjó mullat amb sorra; un ganivet oxidat; una flor trepitjada; un cabell al menjar; la pus d’una ferida; soc unes dents grogues; un vibrador amb fluids secs; soc un engendre postmodern; les restes de les restes que m’han deixat; una identitat exclosa, que no és meva, o si; un marge social; soc un estereotip perpetrat; una travestí empedernida; una confusió identitària; un gènere que no existeix en si mateix. Crec que visc dins, fora, a part, enmig i envoltant el binarisme de gènere. Crec que soc la divisió “altres” de les estadístiques. Soc un animal fugitiu del binomi

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Una putrefacció feta necrosi

03/07/2023

Engendrant l'escena

per Aitana Pérez Navarro

Una putrefacció feta necrosis

Sala La Planeta

Tres engendros: Paula Benito Coderch, Mercè Badia Pàmies i Laura Gómez; el col·lectiu Engendro Posmoderno, els passats dijous 4 i divendres 5 de maig a la sala La Planeta van fer sold-out amb Una putrefacció feta necrosis.

La peça, creada per elles mateixes, trenca amb els estereotips de gènere i amb els teatrals presentant una posada en escena de teatre postdramàtic.

La interpretació de les artistes, com també la dramatúrgia, estan molt ben compostes amb una posada en escena enginyosa, clara i divertida i això fa que es creï un resultat final brillant. Cal destacar també l'espai escènic (João Costa) que ajudava en tot moment a la dramatúrgia, el vestuari (Aina Martí Martorell i João Costa) que jugava amb els estereotips de gènere, el disseny d'il·luminació (Ivo Garcia) que creava molts efectes i el so i la música (Gerard Garriga) que jugava d'una manera molt positiva al desenvolupament de la peça.

Quan es parla de gènere no és fàcil tractar el tema sense entrar en clixés i caure en el bucle de criticar el tòpic mentre es fa servir aquest mateix, però Una putrefacció feta necrosis ho aconsegueix. Aquesta peça fa pensar i riure al públic a parts iguals. Un apropament que et farà sentir allò que tots sentim; una obra sense final per a un tema que no té fi. 

Tota putrefacció es transforma en un nou engendre.

Aitana Pérez Navarro