Els Reis d’Arden reben una carta dels Reis de Dumaine on els proposen que la seva filla Anne es casi amb el príncep William d’Arden. Però els joves prínceps no tenen cap intenció de casar-se i menys amb algú que gairebé no coneixen. Tots dos, sense saber-ho, tenen la mateixa idea: Fugir amb una identitat falsa i descobrir com és el món més enllà dels seus regnes. Però per més disfresses que portin, i per més que canviïn una vegada i una altra d’identitat, els dos prínceps es troben i s’enamoren irremeiablement.
Per si no ens tornem a veure és la història de dues persones que no són el que diuen ser. És una història de disfresses i d’identitats falses on el destí, igual que l’amor, és inevitable. I és sobretot un homenatge a comèdies com Leonci i Lena, El joc de l’amor i de l’atzar o Al vostre gust, on les aparences i els enganys es barregen amb la comèdia i l’amor.
Per si no ens tornem a veure El Maldà, 8 de maig de 2019 [caption id="attachment_4660" align="aligncenter" width="347"] Font: www.teatrebarcelona.cat[/caption]
Per si no ens tornem a veure és un cuidat musical de proximitat, és una bonica obra creada per Alícia Serrat (llibret, lletres i direcció) i Marc Sambola (música i direcció musical) i interpretada per Anna Lagares, Edgar Martínez i Marc Sambola. El Maldà acull aquesta representació, que va ser estrenada fa un parell d’anys, contribuint a la creació d’un ambient ideal per passar un vespre entretingut.
L’amor és el tema al voltant del qual gira el text. Amb tocs shakespearians, ens trobem davant una història minimalista d’amors imposats, d’amors retrobats i d’amors inesperats. Mitjançant un joc d’aparences que ens evoca al nostre món real de les caretes i les falsedats, els protagonistes intenten defugir les seves realitats forçades i buscar una nova vida que els ha de permetre ser (més) lliures. Malgrat tot, les mentides i les ocultacions es van desfent progressivament i la veritat va fent-se cada cop més palpable. Però aquesta no serà tant desagradable com s’havien imaginat. Amb aquest text, quasi infantil (i ple de tòpics, sense que això hagi de ser necessàriament una crítica negativa), podem definir la funció com un veritable conte de prínceps i princeses que ens mostren una història de com decidim enamorar-nos.
L’obra aconsegueix barrejar diferents estils i gran part d’aquest mèrit se l’endú el “poeta” (Marc Sambola) amb la seva guitarra que, amb un talent magistral canvia d’un registre còmic a un de dramàtic, d’una escena lenta a una altra de frenètica. La música és la gran protagonista de l’obra i és que s’entona d’una manera immillorable pels dos intèrprets. És un gust escoltar les dues veus cantant alhora, creant harmonies complexes i melodies treballades. “Inesperat” i “La decisió” són aquests exemples perfectes de cançons que el públic canta mentre surt del teatre. I la lletra! La lletra és el fil conductor de l’espectacle. Les cançons són instants imprescindibles per entendre el transcurs de l’obra i, així, es pot gaudir de la música mentre un s’endinsa a la trama de l’espectacle.
No vull deixar de destacar la divertida interacció que fan els intèrprets amb el públic. Aquestes escenes donen un toc còmic necessari i és ben aprofitat per la sempre màgica atmosfera del Maldà. El contacte visual entre públic, actors i actriu és permanent, afavorint una interpel·lació difícil de trobar al teatre convencional que avui en dia predomina a totes les sales del territori. Em quedo amb això i amb la increïble partitura musical que tot ho barreja i que és acompanyada amb una gran complexitat vocal.
Marc Olivella @MarcOlivella96