Mala broma

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Anna Sahun, Ernest Villegas, Òscar Muñoz
Direcció:
Assun Planas
Companyia:
Teatro la lavandería
Sinopsi:

Dos antics amics es retroben després de vint anys. Quan eren joves, presentaven plegats un programa radiofònic d’humor. Ara un d’ells ja ha triomfat com a humorista però l’altre ha fracassat com a periodista.
Els dos fan una juguesca al voltant d’un tema que els apassiona: els límits de l’humor. Serà capaç el periodista de fer la broma més forta que pugui imaginar a la seva dona? 

Crítica: Mala broma

21/12/2018

"Entre broma y broma la verdad se asoma"

per Desirée Oñate Ortega

Mala broma Teatre de Bescanó, 14 de desembre de 2018 [caption id="attachment_3764" align="alignright" width="1024"] El Periódico[/caption]

Quantes vegades heu discutit amb els amics (o la parella) sobre aquelles bromes que es poden o no es poden fer? Pot semblar un tema banal, de la mateixa manera que ho pot semblar d’entrada la trama de Mala broma – escrita per Jordi Casanovas i dirigida per Marc Angelet -, però després de veure-la, ens deixarà més reflexius del que ens pensàvem. Vells amics de la facultat que es retroben i queden per sopar: l’Òscar, que ha format una família amb l’Anna; l’Ernest, que s’ha convertit en un reconegut humorista però es troba deprimit... La peça no ens fa només rumiar, sinó que en més d’una ocasió ens deixa atònits.

Tot es sustenta a partir de bromes, més aviat de bromes de mal gust. La trama està composada de principi a fi de bufonades que no ens farien gens de gràcia si les patíssim nosaltres. Les males bromes doncs, són el tema central, però si hi ha un element que destaca és la sorpresa. Les conyes que es fan els personatges entre sí - l’Anna (Sahun), l’Ernest (Villegas)  i l’Òscar (Muñoz) – fan que l’espectador pugui gaudir d’uns girs teatrals inesperats. M’atreviria a afirmar que ni tan sols el típic públic que sempre sap què passarà – d’aquests torracollons que t’ho avancen tot a les pel·lícules – ho sabria endevinar.

El text, juntament amb la credibilitat dels actors a l’hora d’expressar-se i moure’s, et fa connectar totalment amb la trama i oblidar-te que estàs en un món ple de fal·làcies. És així fins a tal punt que els passa també als mateixos personatges; ja no saben què és veritat i què no. I quan menys t’ho esperes, tornes a quedar parat per una altra broma. Així, la peça et transporta a moments de riure, però també de patiment i d’expectació. Tot i que es pugui trobar a faltar certa interacció amb el públic, és una posada en escena que aconsegueix per complet manipular l’atenció de l’espectador.

Com dèiem, pot semblar un tema del tot banal, però que al final ens fa meditar molt sobre els límits i les facultats de l’humor. I no només sobre aquest tema. Encara que no és determinant pel missatge final de l’obra, que no és ni molt menys unívoc, a mesura va avançant es van desmantellant – entre broma i broma - d’altres veritats ocultes i d’altres temes, com el masclisme o les diferències de ser dona o home en la nostra societat, que van retratant cadascun dels personatges. Perquè com diuen en castellà, “entre broma y broma, la verdad se asoma”. I és que al final, allò de què riem ens defineix en gran mesura com a persones que som.

Desirée Oñate Ortega