Llegat

Teatre

informació obra


Direcció:
Montse Rodríguez Clusella
Autoria:
Daniel J. Meyer
Sinopsi:

L’Oriol té vint anys i només vol gaudir de la vida, lligar i abandonar-se al plaer, lluny de tot compromís i contacte familiar.

En Javi en té trenta-vuit i una nit qualsevol, de festa, buscant evadir-se de les responsabilitats que com a adult ha d’afrontar, coneix l’Oriol i s’enrotllen.

La Clara, la mare de l’Oriol, en té… (quina importància té l’edat?) i ha decidit –o la vida ha decidit per ella– que és el moment de parar màquines i replantejar-s’ho tot.

El matí que l’Oriol s’emporta a en Javi a casa seva, es troben amb la Clara. Ella l’està esperant per donar-li una notícia força rocambolesca, per a l’estil de vida que han tingut fins ara: la casa s’ha venut, i se n’aniran aquesta mateixa nit a un viatge desconegut, en furgoneta, tots dos, sols, junts.

Tot i les reticències del fill a marxar amb la seva mare, i la mala relació que tenen, ella juga les seves cartes i finalment emprenen l’aventura.

És en aquest nou marc espacial, en moviment constant, que es retrobaran i aprendran a estimar-se d’una altra manera i a gaudir de moments compartits, i que refaran les bases de la seva relació passada.

Durant l’absència de l’Oriol, en Javi i ell construiran una relació prematura, a distància, sense fonaments sòlids i oberta a qualsevol possibilitat futura.

I serà a través d’aquestes aventures, de temps finit, com tot en aquesta vida, que enfrontant-se cara a cara a cada relació, les podran reconfigurar i podran reconfigurar-se com a persones.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Llegat

18/06/2024

És ara que hi veig clar

per Àfrica Bonet-Ragel

Llegat

Teatre Akadèmia, 2 de juny de 2024


“Deixant-te menys, et deixo més”. Amb tots els sentits d’aquesta frase podria resumir el que es va viure al Teatre Akadèmia.

Quan es van encendre els llums de la sala, em vaig adonar que no era l’única que estava plorant.

Llegat, de Daniel J. Meyer, ens ensenya a ser conscients del que és la nostra vida, com la vivim i amb qui la volem viure. Guiats per tres personatges, la Clara, l’Oriol i en Javi, viatgem entre un cúmul de sentiments; de l’odi a la tristesa, conduits per la necessitat d’afecte. És una història senzilla, però molt ben executada. En aquesta, es pot deixar entreveure un tòpic recurrent en la història de la literatura: el cec és aquell que és capaç de veure millor, com si la visió espiritual fos més fàcil d’assolir sense l’entrebanc de la vista.

La sala del teatre queda petita davant una actuació tan gran per part d’Àngels Gonyalons, que des del primer instant fa palesa la seva elegància i la seva rellevància sobre l’escenari, en el paper de Clara, la mare de l’Oriol, a qui la vida li fa un gir. La protagonista s’adapta i no només transforma la seva manera de viure, sinó també la del seu fill. Plegats, emprenen un viatge que no saben cap a on els portarà i fins a quin punt els ajudarà a enfortir els lligams entre mare i fill.

Pau Oliver i Marc Pociello, a la pell de l’Oriol i en Javi, respectivament, no queden exclosos d’aquest admirable repartiment. Dos personatges que formen l’engranatge perfecte per la màquina de l’amor i que junts o separats s’acompanyaran mútuament en un camí ple d’alts i baixos.

L’escenografia creada per Anna Alcubierre i l’acompanyament precís de la il·luminació de David Bofarull, van fer que juntament amb el canvi constant de músiques, hi hagués una connexió immediata entre l’essència dels personatges i el públic.

Així doncs, durant una hora i mitja, vam estar envoltats de l’atmosfera perfecta per gaudir i endinsar-nos en una història commovedora.


Àfrica Bonet-Ragel @afriicaa_br