Lovely Precious Dream és un recorregut per alguns dels passatges musicals i vitals de Nina Simone i, tot i això, no es tracta d’un biopic sinó d’una aproximació teatral i poètica al món interior d’aquesta artista, defugint el teatre documental i procurant aproximar-nos el màxim possible a la veritat de l’artista i al tipus d’emocions que despertaven les seves actuacions en directe. Tot plegat configura un nou relat que esdevé un joc de miralls de novel·les com Huckleberry Finn, L’ample mar dels Sargassos o Jane Eyre, els personatges de les quals entronquen anacrònicament amb la forma de ser i de sentir del nostre personatge protagonista.
Lovely Precious Dream
El Maldà, 20 de febrer de 2018
Somiar, cantar, tocar el piano i viure. Somiar que cantes, que toques el piano i que vius de tocar el piano i de cantar. Nina Simone, la petita, mai hagués imaginat que arribaria on va arribar. Però si somiat. Lovely precious dream ens fa reviure el somni del que sempre havíem volgut ser i fer. Allò que segurament, la majoria de nosaltres ha anat abandonant pel camí de la maduresa (o com li vulgueu dir). Però Nina no ho va fer. Ni Colette, ni Anguera ni Marín.
La Esmeralda Colette canta, actua i ens fa levitar amb al seva veu, en David Anguera toca el piano com poca gent i en Juanjo Marín ha sabut escriure, dirigir i compondre el soul de Simone amb una delicadesa i fortalesa precises i dignes d’un director amb una gran sensibilitat per la música i la literatura. I Sergio Roca, junt amb el mateix Marín, composen unes llums de somni, una il·luminació que ocupa el Maldà més enllà dels seus límits, que juga amb el dins, el fora, el dalt, el baix, el real, l’irreal, el subconscient i que, fins i tot, els mateixos intèrprets guien i construeixen. Les llums són el tercer personatge d’aquest espectacle, les seves ombres són la seva irrealitat, els seus somnis.
Lovely precious dream ens obliga a recordar quins eren els nostres somnis, què volíem fer, perquè no ho hem fet i on els hem abandonat. Lovely precious dream et pregunta, directament “I si, de cop i volta, un dia, despertéssim i decidíssim ser allò que sempre havíem anhelat?”. Pregunteu-vos-ho al Maldà el 26 i 27 de febrer o aquest cap de setmana a Santa Coloma de Gramenet.
Irene Vicente @ivicensa
