Explore el jardín de los cárpatos

informació obra



Autor:
José y sus hermanas
Intèrprets:
Alejandro Curiel, Glòria Ribera, Carolina Manero, Gemma Polo, Marta Díez
Sinopsi:

Del “Spain is diferent” de Fraga a la sobreexplotació de pisos turístics sota els para- sols d’Airbnb. Com hem arribat fins aquí? La campanya mediàtica Spain for Sure, llançada per la Secretaria d’Estat de l’Espanya Global quan la tinta que firmava la reobertura de fronteres post-confinament encara era humida, posava de relleu una realitat coneguda però no per això menys dolorosa i alarmant: Espanya no pot viure sense el turisme.

El col·lectiu José y sus hermanas desborda ganes de revolta i humor bandarra. Una família fluida de creadores de la generació que arriba (que ja és aquí!) per desestabilitzar els relats que semblen explicar-nos des de sempre. A Explore el Jardín de los Cárpatos es fixen en la història de la Marca Espanya. Una història saturada de totxo barat, precarietat i corrupció – i coberta per capes i capes de crema bronzejadora.

En un paisatge que ja no dona per més, i en una realitat econòmica que crida per pilars més sostenibles, José y sus hermanas es pregunten: serem capaços de reinventar què vol dir viatjar abans que arribi el següent desastre?

Defugint tant com poden l’artifici i anant més enllà de la caricatura, Explore el jardín… és un peça que va a ritme de pluja d’idees. Cossos, textos, vídeo i música en directe s’encavalquen amb l’objectiu d’animar al públic a contribuir a la recerca de significats. Al públic de sala i al de casa, ja que han formulat la proposta perquè també es pugui seguir via streaming. L’acompanyaran d’una pàgina web on es visibilitzin tots els materials que han forjat el procés de creació: noves eines digitals per superar la convenció que limita una obra teatral a un resultat acabat i vist dins una caixa negra.

A la seva primera peça, Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, una de les intèrprets deia: “¿A qué hemos de ir al teatro? A ver lo que pasa, no lo que nos pasa.” Doncs això: que flueixin les idees i que passi el que hagi de passar. Un assaig per veure si entre totes ho podem fer tot.

Crítica: Explore el jardín de los cárpatos

22/10/2020

Per què està arribant tard el meu Glovo?

per Judit Martinez Gili

Explore el jardí de los Cárpatos
Teatre Alegria, Festival TNT, 9 d'octubre de 2020

Aquest espectacle sobre el turisme espanyol i a Espanya ha pogut veure els escenaris catalans, a la fi, després d’un estiu completament inusual des del punt de vista precisament del turisme.

La proposta destaca sobretot per comptar amb un desplegament audiovisual completíssim. De fet, després de veure la pàgina web específica d’Explore el jardín de los Cárpatos es fa encara més evident la digitalització 360 graus de l’espectacle: emissió en streaming a través de Twitch, hipertext, estètica i actitud trash o festes per Jitsy. Veritablement, si ho hagués consultat abans, hauria respirat diferent l’espectacle, perquè hi vaig buscar, innecessàriament ara ho sé, un fil conductor o una energia bomba que no formen part de la nova escena híbrida que la companyia José y sus hermanas estan creant. Explore el jardín de los Cárpatos és un fenomen transmèdia total.

Però parlem de l’obra, perquè la resta ho podeu valorar des de casa i aquesta crítica prova de generar una idea prèvia a decidir si comprar entrades per veure la peça. Doncs la tercera proposta d’aquesta companyia segueix la tònica de refrescar des de la mirada de joves les cagades profundes del sistema que arrosseguem des del franquisme, centrant-se ara en el turisme. Després de banyar-nos en les crisis econòmiques del segle XXI les tiretes i cel·los que es van implementar a l’estat espanyol han deixat d’enganxar i posen de manifest, en aquest cas, que males decisions i mal encaminades han comportat greus i inversemblants problemes de gestió del turisme.

Precisament hi ha tant a dir sobre el tema que aquesta peça és un martelleig constant d’informació empaquetada en format visual. La capsa conjunta guarda perles que val la pena destacar vinculades a l’agenda pública com, per exemple, la crisi dels riders sense drets, la crisi climàtica, la crisi dels refugiats i les crisis personals vinculades a respirar constantment demagògia. Les propostes temàtiques tenen en comú una manera de tractar-les des de la sàtira i la construcció d’imatges que descol·loquen, desafiants.

En aquesta peça, per altra banda, es gaudeix especialment d’intervencions agudes cantades i parlades i de la cura dels detalls interpretatius dins i fora de càmera. Es fa palesa, a més, la importància d’un equip tècnic i un muntatge que treballi per la precisió, malgrat que l’excel·lent feina té marge de millora en netedat del so, perquè és un espectacle transparent, que es va construint constantment. No hi ha parets, ni escenes, ni personatges. Explore el jardí de los Cárpatos el formen infinitat de possibles plans, relats encavalcats i veritats que semblarien bromes de mal gust.

En definitiva, el TNT compta amb la presència d’una nova producció de José i sus hermanas, que més enllà de crear un espectacle més A o més B, coincideixen en el to i l’estètica que, pas a pas, el festival sembla que treballa per aconseguir. Una escena aferrada a la realitat, al territori i a les noves tendències en les arts escèniques.

Judit Martínez Gili
@CritCultural