Explore el jardí de los Cárpatos
Teatre Alegria, Festival TNT, 9 d'octubre de 2020
Aquest espectacle sobre el turisme espanyol i a Espanya ha pogut veure els escenaris catalans, a la fi, després d’un estiu completament inusual des del punt de vista precisament del turisme.
La proposta destaca sobretot per comptar amb un desplegament audiovisual completíssim. De fet, després de veure la pàgina web específica d’Explore el jardín de los Cárpatos es fa encara més evident la digitalització 360 graus de l’espectacle: emissió en streaming a través de Twitch, hipertext, estètica i actitud trash o festes per Jitsy. Veritablement, si ho hagués consultat abans, hauria respirat diferent l’espectacle, perquè hi vaig buscar, innecessàriament ara ho sé, un fil conductor o una energia bomba que no formen part de la nova escena híbrida que la companyia José y sus hermanas estan creant. Explore el jardín de los Cárpatos és un fenomen transmèdia total.
Però parlem de l’obra, perquè la resta ho podeu valorar des de casa i aquesta crítica prova de generar una idea prèvia a decidir si comprar entrades per veure la peça. Doncs la tercera proposta d’aquesta companyia segueix la tònica de refrescar des de la mirada de joves les cagades profundes del sistema que arrosseguem des del franquisme, centrant-se ara en el turisme. Després de banyar-nos en les crisis econòmiques del segle XXI les tiretes i cel·los que es van implementar a l’estat espanyol han deixat d’enganxar i posen de manifest, en aquest cas, que males decisions i mal encaminades han comportat greus i inversemblants problemes de gestió del turisme.
Precisament hi ha tant a dir sobre el tema que aquesta peça és un martelleig constant d’informació empaquetada en format visual. La capsa conjunta guarda perles que val la pena destacar vinculades a l’agenda pública com, per exemple, la crisi dels riders sense drets, la crisi climàtica, la crisi dels refugiats i les crisis personals vinculades a respirar constantment demagògia. Les propostes temàtiques tenen en comú una manera de tractar-les des de la sàtira i la construcció d’imatges que descol·loquen, desafiants.
En aquesta peça, per altra banda, es gaudeix especialment d’intervencions agudes cantades i parlades i de la cura dels detalls interpretatius dins i fora de càmera. Es fa palesa, a més, la importància d’un equip tècnic i un muntatge que treballi per la precisió, malgrat que l’excel·lent feina té marge de millora en netedat del so, perquè és un espectacle transparent, que es va construint constantment. No hi ha parets, ni escenes, ni personatges. Explore el jardí de los Cárpatos el formen infinitat de possibles plans, relats encavalcats i veritats que semblarien bromes de mal gust.
En definitiva, el TNT compta amb la presència d’una nova producció de José i sus hermanas, que més enllà de crear un espectacle més A o més B, coincideixen en el to i l’estètica que, pas a pas, el festival sembla que treballa per aconseguir. Una escena aferrada a la realitat, al territori i a les noves tendències en les arts escèniques.
Judit Martínez Gili
@CritCultural
