L’ordre en contraposició al caos. Les normes socials versus el lliure albir. Allò pactat contra allò desitjat. A Atenes no podem ser lliures i al bosc l’excés de llibertats porta l’univers de corcoll. Hem viatjat fins els boscos, aquests boscos shakesperians que sovint sóc llocs de pas entre passat i futur, per alliberar les nostres passions sense mesura. I és que quines ganes que teníem d’anar al bosc, de nit, de somiar i ser lliures, d’ escapar per una estona de les normes i restriccions, com si tot fos possible altre cop.
Espectacle Gratuït reservant AQUÍ la teva entrada.
Un somni d'una nit d'estiu - Parking Shakespeare
Parc de l'Estació del Nord, 15 de juliol de 2021
Pot semblar un tòpic dir “feia temps que no reia tant amb una comèdia” però és la veritat, hom no pot parar de riure en aquest embolic de gent que va més sortida que les orelles d’un ruc. L’obra es despreocupa del text original i improvisa una mica amb el públic. I això la fa més fresca, sorprenent i, per tant, més graciosa.
Tot això no vol dir pas que el públic es pugui perdre en aquesta història amb tantes subtrames i personatges. La directora, Sílvia Navarro Perramon, amb l’ajuda de Tania Gumbau, ens facilita l’organització per plorar de riure sense patir. Les tres trames principals ben separades amb vestuari i actuació: la parella de fades vestida amb bates amb estampats de flors comparteixen la comèdia de text amb Puck, els humans porten tots camisons i pijames de colors bàsics i viuen en una paròdia de culebrot; i els actors que representaran l’obra dins l’obra… Ai…! Algú menciona que són macedonis? Doncs au! Que aquests tres clowns componguin una amanida de fruites amb els estampats dels seus shorts! Sense oblidar els hilarants cors de fades que canten i ballen i pul·lulen exhibint abillaments dignes d’una disfressa de carnestoltes improvisada la nit anterior.
Hom es pot sentir ben bé com un grec o una grega veient una comèdia d’Aristòfanes. Els jocs de paraules són àcids i sobretot verds, els personatges parlen al públic que seu a l’aire lliure i fan referències al nostre temps. A més, això ja no té a veure amb el senyor dels Ocells i Lisístrata, però l’elecció de la música és tan encertada com la banda sonora de Shrek.
Tot això, però, no podria funcionar tan bé sense la impecable actuació de tot l’elenc que fa el joc tan àgil i despreocupat. Per això disculparan vostès que aquesta crítica acabi amb la llista d’actrius i actors; per fer temps mentre arriben al Parc de l’Estació del Nord: Joan Codina, Marc Domingo Carulla, José Pedro García Balada, Adriana Garcia i Quintana, Francesc Marginet Sensada, Ricard Sadurní, Andrea Sanchez, Omar Sanchís, Júlia Santacana i Sara Sansuan.
Héctor Naranjo-Gàmez
@hector_naranjo_gamez / @tiodelbarret