Así bailan las putas

Teatre | Nous formats

informació obra



Autor:
Ana Chinchilla, Jan Vilanova, Pau Roca
Direcció:
Pau Roca
Dramatúrgia:
Jan Vilanova
Intèrprets:
Júlia Bertran, Ana Chinchilla
Assesor de moviment:
Alba Sáez, Ana Chinchilla
So:
Clara Aguilar
Il·luminació:
Guillem Gelabert
Escenografia:
Paula Font, Paula González
Sinopsi:

Sona estrany, oi? Però és el que ens proposa la periodista cultural Júlia Bertran, autora del llibre M'estimes i em times en el qual, mitjançant il·lustracions i converses amb diversos personatges, posa en qüestió l'amor romàntic, la cultura monògama, la família tradicional i, en conjunt, els rols sexistes que regeixen la nostra vida íntima i social. Podem desprendre’ns d’aquests mandats de gènere i estimar sense cotilles prefabricades? Potser la dansa és una bona manera de començar a alliberar, d'entrada, els nostres cossos. La Júlia Bertran ha estudiat el ball que es coneix com a perreo o twerking, sovint considerat un ball patriarcal que cosifica i denigra les dones. Però si heu provat de moure el cul al ritme de la música, sabreu que el femení de cos mai no és cosa. I és que potser el caràcter patriarcal del twerking rau en la manera com ens el mirem i no en el ball en si mateix, de la mateixa manera que una faldilla curta o un escot no són pas masclistes, però potser sí que ho són algunes de les mirades que s'hi projecten. Com desmuntem la perspectiva androcèntrica que ha marcat la nostra mirada al món?  Alliberem el cos femení de la culpa que el travessa. Això el que ens proposen a Twerking. I fem-ho de la mà de la Júlia Bertran i de l’Ana Chinchilla, una de les professores de ball que li ha ensenyat a moure el cul i les idees. Sacsegem natges i prejudicis, celebrant-nos, convertint la dansa en una trinxera des d’on combatre els estereotips sexistes que homes i dones tenim tan assumits.

Sixto Paz porta a escena els conceptes dels quals Júlia Bertran parla en el seu llibre. És una companyia teatral integrada per creadors de camps diversos, i no només de l'escena, que defensa l'eclecticisme per afrontar des de punts de vista diferents cada projecte que emprenen. Tot i això, sempre basen la seva feina en les emocions, en l'actualitat i en el públic assistent, a qui els agrada implicar en els seus muntatges. El 2017 ja van portar al festival Tender Napalm, un text de Philip Ridley que va dirigir Pau Roca.


Crítica: Así bailan las putas

23/07/2019

Feminisme 101

per Anna Molinet

Así bailan las putas 13 de juliol, Escenari Brossa

[caption id="attachment_4911" align="aligncenter" width="385"] Fotografia: Alfred Mauve[/caption]

Sixto Paz, juntament amb Júlia Bertran i Ana Chinchilla ens presenten una proposta innovadora a l'Escenari Brossa, que juga molt amb els sentits. No hi ha seients, no hi ha escenari. De fet el públic va canviant de lloc i de posició, va fluint al llarg de l'espectacle.

Potser el més interessant de l'espectacle és l'atmosfera que generen, ja que no ets un espectador, sinó que ets part d'una comunitat, i et sents en un espai segur. I creieu-me, això passa molt poc sovint. La Júlia i l'Ana no semblen dues actrius, sinó dues companyes que comparteixen vivències i sensacions amb tu. El fet que siguin testimonis reals fa que empatitzis molt més amb les vivències relatades, i a través d'aquestes històries, vas aprenent - o recordant - nocions bàsiques del feminisme.

Entres com un espectador, però a poc a poc vas entrant a la història i es va teixint la comunitat. El final és apoteòsic, no farem spoilers, però és un alliberament total, una celebració, una reivindicació: volem ser lliures. Tan de bo el món algun dia sigui tan lliure i segur com el que es crea durant l'espectacle. Perquè durant una estona, allà, em vaig sentir completament lliure.

Anna Molinet @Annafase_