L’escàndol que va provocar aquesta paròdia dels Jocs Florals l’any 1902 va ser excepcional. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana. Un segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens interpel·la... en forma de musical esbojarrat.
La comèdia es va estrenar en un context de forta crispació social, marcada pel recent empresonament de centenars de líders sindicals i de polítics destacats com Prat de la Riba. La polèmica es va aguditzar quan el govern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa.
Finalista a espectacle musical dels Premis de la Crítica 2018
Jordi Prat i Coll, premi a direcció als Premis de la Crítica 2018Rosa Boladeras, finalista a actriu de musical als Premis de la Crítica 2018
Anna Moliner, premi a actriu de musical als Premis de la Crítica 2018
Jordi Prat i Coll, finalista a dramatúrgia/adaptació als Premis de la Crítica 2018
Montse Amenós, premi a vestuari als Premis de la Crítica 2018Els Jocs Florals de Canprosa Teatre Nacional de Catalunya, 11 d'octubre de 2018 [caption id="attachment_3058" align="aligncenter" width="453"] (c) TNC[/caption] L'altre dia vaig anar al nacional, a veure vers i cant coral, eren Els Jocs Florals de Canprosa, i com això no he vist res d'igual. Un bingo a la mitja part, una Moreneta d'infart, hi podia passar qualsevol cosa, i no hi faltava pas art. Aleatori, extravagant, satíric, extasiant, fins i tot oníric, una peça apetitosa, que agradarà al més crític. Anna Molinet @Annafase_