Dones propietàries de sabers industrials i artesanals, que han entregat el seu cos, la seva joventut i la seva productivitat a la Fàbrica
Perla és un homenatge a les dones obreres que no surten als llibres d’història. Elles seuen ara dins la cuina, treuen una capsa de fotos dels “millors anys de la seva vida” i s’enorgulleixen perquè han pogut donar una carrera a filles i netes; tot i que elles diuen que no saben de lletra.
El nostre poble anava al ritme d’una Fàbrica, la de Las Perlas, i els descansos de les obreres els marcava la seva sirena. Les nostres àvies, amb catorze anys, van entrar a Las Perlas. Treballaren per aixecar les seves llars i acabaren construint una xarxa de suport mutu, d’amistat i se sentiren orgulles de pertànyer a la classe treballadora.
Ara, nosaltres, les seves netes, que també lluitem dins la precarietat laboral, volem que ressoni fort la seva veu, la de les dones propietàries de sabers industrials i artesanals, que han entregat el seu cos, la seva joventut i la seva productivitat a la Fàbrica.
Perla
Teatre Municipal de Girona, Festival Z, 12 de juliol de 2024
En els llibres d’història sempre trobem els mateixos personatges, Jesús de Natzaret, Napoleó, Jaume I, etc. Però qui explica la història de les nostres àvies? Elles esguarden anècdotes i vivències dignes d’escoltar, sent un gran exemple per tots nosaltres. Per sort, Francesca Vadell, juntament amb la companyia Les Pinyes, ens escenifiquen la història de la seva padrina i la història de les Perleres.
Perleres és com s'anomenava a les dones que treballaven en una fàbrica de perles en un poble de Mallorca. Dones que varen viure les condicions laborals d’una postguerra i l’absoluta desigualtat de gènere i social. Les actrius ens representen els moments viscuts de la Francesca i la seva padrina, així com alguna retrobada de les velles perleres. Els diàlegs parlen del seu passat, de la seva vida a la fàbrica i a l’illa.
Han acollit per complet l’atmosfera càlida que et pot donar una àvia. Recordant-nos que han estat dones valentes que han lluitat per les seves condicions i drets, batalles que avui en dia agraïm per poder viure en una societat una mica més equilibrada. Això sí, tot agafat per aquell punt còmic i sarcàstic tant característic de les àvies.
Perla és teatre d’objectes i de text. En certs moments aquest text agafava un toc massa tècnic, m’hauria agradat veure i escoltar com explicarien aquests conceptes més enciclopèdics mitjançant la interpretació de les perleres. Potser, explicant-nos casos específics de les condicions laborals precàries d’aquell moment.
Soc una persona molt afortunada, he tingut dues grans dones per àvies. La part més màgica d’aquesta funció ha estat reviure aquells moments amb elles, asseure al seu costat, escoltar i aprendre del seu passat. He tornat a sentir aquelles tardes quan anava a berenar a casa seva i simplement xerràvem. Per això, coincideixo en absolut amb una frase que va dir la Francesca durant la funció: “les padrines són grans comptadores d’històries”.
Aquest any només vaig poder veure aquesta obra del Festival Z. Però quina obra, he trobat una perla gran i lluent.
Eduard Cabezudo
@edulinocabezudo
