La gran farsa (Els jutges no porten botons vermells a la toga)

Teatre

informació obra


Direcció:
Ramon Simó
Intèrprets:
Jordi Martínez, David Bagés, Santi Ricart, Xavier Ripoll
Autoria:
Santiago Fondevila
Sinopsi:

En una institució que caldrà descobrir d’un estat imaginari, ni molt a prop ni gaire lluny de les nostres terres, els forçats residents preparen com a activitat ocupacional una representació de teatre que, inevitablement, parlarà d’ells i del seu país: una monarquia més o menys corrupta, d’aparença liberal que, a més dels poders econòmics, militars i religiosos, com tota la vida, sabrà trobar en el poder judicial la darrera justificació de les seves decisions interessades i arbitràries. Amb aquesta farsa en tres actes, entre l’Ubu de Jarry, l’humor absurd de Ionesco, els germans Marx i Monty Python, es presenta com a autor dramàtic el periodísta i crític de teatre Santi Fondevila. Una opera prima amb un repartiment i una direcció de luxe.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La gran farsa (Els jutges no porten botons vermells a la toga)

09/12/2022

Ficció o realitat?

per Judith Paneque

La gran farsa

El canal (Temporada Alta), 14 d'octubre de 2022

Peça embolcallada en una sàtira perfecta, on humor i realitat van plegats en tot moment.

Una crítica al sistema monàrquic de l'Estat espanyol. Si bé en certs instants és portada a l'extrem, és sense dubte una fotografia del que passa en el dia a dia i una constant plasmació de la quotidianitat, aquesta plena de falsedat que fa reflexionar i sentir impotència en cada situació exposada en escena.

Només quatre actors apareixen en escena, però interpreten diferents personatges en cada encontre i ho fan canviant de vestuari sempre que cal i d'una manera molt espontània i activa, fent que l'obra sigui un passatge frenètic de situacions que no dona temps a avorrir-se.

L'expressivitat dels intèrprets, juntament amb els canvis pertinents de vestuari i mobiliari a escena genera un al·licient als espectadors que fa que es demani més i més informació, més detalls, més comèdia, més humor negre i més situacions de crítica al sistema monàrquic.

En definitiva una comèdia hilarant, plena de situacions d'ironia i sarcasme portats a l'extrem, on la realitat pot superar la ficció en molts aspectes.

Judith Paneque