La Partida
Mercat de les Flors, 13 de gener 2019
[caption id="attachment_4022" align="aligncenter" width="1024"]
Plaça de Margarida Xirgu, 2016[/caption]
Casualitat o no, el dia abans de veure La Partida, els Novaveu vam tenir una xerrada amb la Carla Rovira sobre els processos de creació i com el camí per arribar a una peça sempre és molt més interessant que la peça en si, des de la perspectiva del creador, és clar. En el cas de les peces de dansa, per a mi, aquest fenomen es multiplica i quan vaig a veure'n un espectacle, no puc evitar pensar i posar el meu focus en com ha estat el procés que han seguit per tal d’arribar a aquella seqüència de moviments. Quin és l’exercici, la premisa, el joc que han fet a la sala d’assaig que ha evolucionat i s’ha fixat de la manera en que ha arribat a la presentació final.
En el cas de La Partida, 5 futbolistes i 5 ballarines, juguen un partit de futbol a l’escenari, cadascun mostrant el ventall de les seves capacitats. Tot i que juguen per equips diferents, futbol i dansa es complementen entre sí i accentuen la rellevància de les habilitats físiques de cada participant. Una posada en escena estèticament molt cuidada, que en un principi va néixer per ser representada al carrer, no perd força a l’introduir-se dins un recinte tancat i amb el públic només a una banda, sinó que s’hi adapta i ofereix una nova experiència.
El context en que es veu representada una obra té un impacte inconscient en la recepció d’aquesta. No és el mateix veure aquesta partida al camp de futbol del poble, amb el públic envoltant la pista i sentint els crits de l’espontània afició; que veure-ho en la comoditat de les butaques del Mercat de les Flors, on només els més petits (als que per sort encara ningú els ha inculcat el sagrat ritual de la passivitat) eren els que celebraven els gols en qualsevol de les dues porteries.
Un exitós espectacle, per la seva originalitat, destresa i bellesa, creada ja fa 4 anys per Vero Cendoya que ha anat girant i reposant-se tant a Catalunya com per la resta d’Europa. Una altra de les peculiaritats de l'espectacle és que els intèrprets d'aquesta han anat variant cada vegada que es representava, en un indret o altre, fet que posa en valor el nou talent, la renovació d'aires i l'experimentació que, com dèiem abans, accentua la importància del procés enfront la representació final, ja que aquesta, inevitablement, serà cada vegada diferent.
Per altra banda, a nivell de dramatúrgia no vaig connectar amb el missatge que es volia transmetre, si es que n'hi havia algun. Una veu en off et posa en circumstàncies, presenta els personatges i intervé diverses vegades, però desafortunadament no vaig trobar la rellevància d’aquestes intervencions ja que cada una era diferent de l'altra en quant a contingut i intenció. No les vaig saber lligar per a crear un discurs concret quan va acabar l’espectacle. Els cossos, el moviment i els diferents jocs a escena em deien molt més que aquestes petites càpsules de text.
Sílvia Mercè i Sonet
@pinyasonet
