Andròmines

informació obra



Companyia:
Samfaina de Colors
Intèrprets:
Xavi Múrcia i Mirna Vilasís
Direcció:
Anna Ros
Sinopsi:

Un espectacle poètic que ens parla de la fugacitat del temps.

A través de la música, la rondalla i el joc, Samfaina de Colors crea una atmosfera que permet a l’espectador emmirallar-se en els records de la seva infantesa.

Una noia puja a les golfes de casa seva, redescobreix les seves joguines i torna a ser petita per un instant. El temps s’esvaeix suaument. Sols un instant i ja som grans. Els vells tresors de quan erem petits són ara andròmines abandonades que reviuen i ens retornen al paradís de la infantesa.

Crítica: Andròmines

01/06/2021

Golfes d'infantesa i pols de purpurina

per Martí Rossell Pelfort

Andròmines
SAT! Sant Andreu Teatre, 25 d'abril de 2021

Samfaina de Colors fa més de 25 anys que escampa la seva música per Catalunya, amb una trajectòria plena d'espectacles, discos i centenars d'actuacions. Ara presenten el seu nou espectacle, Andròmines, un viatge emocional per les golfes de la infantesa. Al gran bagatge musical, hi sumen una poesia visual molt atractiva.

Mirna Vilasís i Xavi Múrcia són els autors i intèrprets de l'espectacle-concert. Les seves veus, dolces i tranquil·les, són el centre de tot el que fan. No hi ha un millor secret que conèixer els teus dons. Renuncien a les paraules perquè saben que la música és el camí per arribar a l'emoció que busquen. En aquesta ocasió, compten amb Anna Ros (experta en gest, teatre visual i objectes) a la direcció artística. La seva mirada reforça la presència dels objectes a l'espectacle i crea moments delicats, imatges captivadores, úniques.

Les golfes són un espai inspirador. Retrobar-se amb el passat és l'exercici màgic de descobrir com vas ser, què t'agradava o qui era la teva família. Samfaina de colors pren de punt de partida aquest univers per explicar la història d'una dona que torna a les golfes, on una nina de drap la portarà a recordar les cançons de la infantesa. La nina de drap és un objecte que pren vida i té la frescor de l'infant. Malgrat això, no agafa la centralitat del relat, fet que ajudaria a teixir un fil argumental més sòlid. El pretext és senzill: a cada racó, una cançó. En el fons no és gaire diferent dels anteriors espectacles (Els cistells de la caputxeta) on les cançons també s'enfilaven una rere l'altre. En canvi, a Els tres porquets es caguen de por, el conte clàssic s'explicava bé amb les cançons dels Samfaina i servia per incorporar una reflexió sobre la por en els infants. El viatge a la infantesa es fa a través de les cançons clàssiques, potser una història més concreta i uns personatges més ben definits (tant la nina com la parella d'intèrprets) haurien aconseguit que el viatge fes connectar molt més amb els records de cadascú.

La il·luminació (Rafel Roca), el vestuari (Victoria Cretenze) i l'espai escènic (Berta Vidal i Raül Vilasís) reforcen la potència visual de l'escena i apugen el nivell tècnic dels anteriors espectacles. El viatge musical és un lloc on se senten còmodes i aportar la poesia visual ha estat un encert i un pas endavant.

És d'agrair que Samfaina de Colors aposti per incorporar nous elements en els espectacles, sense renunciar a l'essència musical i la passió per les cançons d'infantesa. El segell característic i les veus de la parella combinen amb les imatges que van sortint de les capses de les golfes. La pols que treuen de la infantesa, passada per les cançons, es torna purpurina.

Martí Rossell Pelfort
@martirospel / @martirossellpelfort