Hamlet, cada vegada més boig a ulls de tothom, troba per fi una manera per dur a terme la seva venjança: el teatre
Després d’haver estrenat Hamlet.01 i d’haver portat arreu del territori el primer acte de l’obra de Shakespeare, Sergi Belbel i Enric Cambray estrenen Hamlet.02 al TNC per seguir sorprenent el públic mentre analitzen el segon acte de Hamlet.
Sergi Belbel ha reconvertit una de les principals tragèdies en un veritable exercici d’Stand-up comedy a través de la figura del monologuista que narra i comenta al públic el que va succeint durant l’obra. Enric Cambray és qui porta tot el pes de l’espectacle i qui interpreta tots i cadascun dels personatges, entrant i sortint constantment de la ficció mentre analitza aquest text universal amb molt d’humor per poder arribar fins al fons de la qüestió.
Hamlet.02
Sala Taller de Pintura TNC, 25 de setembre 2024
Ell ho controla tot, les llums, el ritme, els personatges i fins el públic.
Durant una hora i cinquanta minuts, la sala Taller de Pintura del TNC es converteix en el castell d’Elsinore, a Dinamarca i Enric Cambray ens fascina com a únic actor i protagonista. Un Hamlet que no només ens demostra les seves heroïcitats sinó que també ens trasllada la seva bogeria.
Sergi Belbel, com a dramaturg i director, amb l’ajuda de Júlia Bonjoch, ens ofereix una visió diferent del clàssic dels clàssics. D’un llenguatge elevat i seriós que ens podríem esperar com a tragèdia, ens trobem davant un monòleg còmic i crític de caràcter metatextual.
Entre bromes, rialles, i alguna cara estranyada del públic, ens enfilem cap al segon acte d’aquesta obra. De tu a tu, Hamlet, ens comenta, principalment, les dues primeres escenes i a la vegada s’anticipa a diferents esdeveniments. A més, exposa alguns dels secrets que amaga el text.
La capacitat d’Enric Cambray per entrar i sortir de l’obra amb tanta facilitat és admirable. Tant pot estar fent un monòleg del protagonista, com criticant les rèpliques que Shakespeare ens ofereix per part de Polonius.
Amb l’entusiasme i energia de l’actor es representa un constant mise-en-abyme, és a dir, una obra de teatre en la que es representa una altra amb el mateix argument principal. D’aquesta manera ens fa palesa la importància que pot arribar a jugar el teatre sobre un fet o una persona.
M’hauria agradat tenir un professor que m’expliqués els clàssics de la literatura de la mateixa manera que ho fa Cambray.
Així doncs, puc dir que l’objectiu de la tragèdia ha estat complert, ha provocat una catarsi envers el públic.
Àfrica Bonet-Ragel
@afriicaa_br