Els Brugarol

informació obra



Autor:
Ramon Madaula
Intèrprets:
Ramon Madaula, Jaume Madaula, Estel Solé
Direcció:
Mònica Bofill
Escenografia:
Laura Clos (Closca), Sergi Corbera
Il·luminació:
Jordi Berch
Vestuari:
Isabel Domènech
Producció:
Bitò
Sinopsi:

A cal Brugarol —família de l’alta burgesia catalana—, la filla, l’Anna, que és activista social i feminista, decideix canviar-se el cognom pel de la mare: “No abatrem el patriarcat fins que no ens diguem com la mare que ens ha parit”. Per a l’Antoni Brugarol, el pare de l’Anna, és inconcebible que la seva filla ja no es digui Brugarol —un dels cognoms amb més tradició de la comarca— i haurà de recórrer a tota mena d’argúcies i xantatges perquè l’Anna no es canviï el cognom.

Crítica: Els Brugarol

16/11/2020

Hi ha llinatges i llinatges

per Gina Duran

Els Brugarol
Teatre de Salt, 24 d'octubre de 2020

Ai, els llinatges familiars! La importància que hi donen, algunes famílies, a no extingir els llinatges de cap manera, a tenir descendència i fer-los créixer i créixer, perquè perdurin generació rere generació. I perquè s’expandeixin, en alguns casos, i aconsegueixin més reconeixement, més respecte i fins i tot veneració. Nogensmenys, hi ha hagut grandíssims llinatges durant la història que han creat i mantingut fortunes enormes i han fet grans coses que avui dia encara són recordades. Per exemple, podem parlar dels Mèdici, una dinastia florentina que va impulsar el mecenatge d’art a partir del segle XIV i durant tres llargs segles.

Però no ens podem oblidar d’Els Brugarol, el llinatge que dóna nom a l’obra de Ramon Madaula. Una família de l’alta burgesia catalana, bastant arquetípica, que descendeix d’una llarga dinastia de senyors Brugarols. Tots ells grans comerciants i empresaris que van fer fortuna a Sud-amèrica, i que arrosseguen, això sí, una riquesa familiar moralment dubtosa. Després d’Adossats, Madaula es torna a centrar en les relacions familiars, però aquesta vegada fixant-se en l’egoisme i l’interès que ens mou sempre als humans. Uns sentiments i unes ànsies de quedar bé davant el món, que fàcilment passaran per sobre els integrants de la mateixa família.

Ramon Madaula interpreta al Senyor Brugarol, un pare de família respectat, vanitós, racista, xenòfob i masclista que només viu per treballar i treballa per viure. Aquestes actituds que arrossega les ha begut de generacions anteriors, però sembla que s’acabaran amb ell. Per sort els seus dos fills són molt més progressistes, feministes i menys carques que ell. Jaume Madaula, nebot del primer, interpreta el gendre del Senyor Brugarol, un noi que lluita contra el sistema capitalista, determinista i patriarcal. És a dir, una persona de principis ferms (o potser no tan ferms) que està sortint amb l’única filla del senyor Brugarol, interpretada per l’actriu i dramaturga Estel Solé. Ella, una dona activista i feminista, decideix canviar-se el cognom Brugarol pel de la seva mare, Artigas.

Una decisió que el pare de família no acceptarà fàcilment. I és que assumir que el llinatge dels Brugarol, que va fer-se a Cuba ja fa tants anys, i que gaudeix d’una enorme fortuna i prestigi a tota la contrada, s’acabarà extingint, és del tot inconcebible. I com qui no vol la cosa, el senyor Brugarol instaurarà la llavor del malestar dins la família: una partida d’escacs entre ell i el seu estimat gendre ho desencadenarà tot.

I tot passarà en un mateix lloc, al saló de la gran casa burgesa. Decorat amb un estil clàssic d’antiquari i amb evocacions a l’època de la Il·lustració, destil·la clarament la grandesa del llinatge. Un sofà marró tipus Chester, mobles antics, un gran i senyorial arc de fusta que sospesa el sostre als presents i un imponent quadre del primer Brugarol descansa a la paret principal del saló. Des d’allà tothom el pot veure i ell pot veure a tothom. Manté un control absolut sobre els comportaments dels consanguinis vius.

Pare, filla i gendre: tres protagonistes que desenvolupen rols relativament contraris i que mantenen unes contradiccions permanents dins les seves ments. És increïble com tan sols tres personatges en escena són capaços de revivificar una família sencera, amb els seus rebesavis, besavis, avis, pares, néts i besets en l’imaginari del públic. Coneixem, ni més ni menys que sis generacions a través dels tres protagonistes. I ens adonem de les peculiaritats d’aquesta família enganxada a una estranya addicció, els sugus.

Hi ha llinatges i llinatges, i tard o d’hora tots s’acaben. Però aquest, de la mà del senyor Brugarol, lluitarà fins a l’últim alè per mantenir-se viu. Els xantatges enrevessats, les mentides, els enganys, els secrets i les amenaces canviaran constantment el paradigma familiar. Que la filla dels Brugarol es vulgui canviar el cognom i vulgui renegar del seu passat capitalista i patriarcal no serà una opció. Perquè, com diu el senyor Brugarol, “no val la pena barallar-se amb el sistema. Això sí, l’única manera de canviar-lo és des de dins, mai des de fora”. I per entrar dins el sistema, s’han de fer alguns petits sacrificis, o no?

Gina Duran
tw @ginadurannoliu / ig @giiin4