Cosas que se olvidan fácilmente

informació obra



Companyia:
Cia. Teatre Tot Terreny
Autor:
Lali Álvarez
Direcció:
Ada Vilaró
Sinopsi:

L’any passat, l’autor d’aquest espectacle es va adonar que començava a tenir problemes de memòria. I va comprovar que la seva mare també patia buits importants. Aquests oblits van inspirar "Cosas que se olvidan fácilmente", un espectacle fotogràfic que transforma els records i, de la mateixa manera que ho fa la ment, n’inventa de nous. Una petita història de la segona meitat del segle xx a Espanya. Un joc de cartes convertit en un muntatge teatral per a cinc espectadors.

Espectacle finalista en la categoria de noves tendències. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Cosas que se olvidan fácilmente

09/12/2019

Història individual, història col·lectiva

per Martí Rossell Pelfort

Cosas que se olvidan fácilmenteMuseu Comarcal de l'Urgell, 4 de desembre de 2019

Fotografia: David Ruano

Més de quatre anys. Més de mil funcions. Més de cinc mil històries han passat per la taula del Xavier Bobés. Tothom té, com a mínim, dues històries. La individual, feta de records desdibuixats, fotografies abandonades al fons del calaix, col·leccions oblidades i paraules d'aquells que ens estimem. I l'altra història és la col·lectiva, la dels llibres acadèmics, la dels estudis professionals, la que ve donada pels de dalt, la que esborra el que no volen que sentim. I Bobés les invoca a totes dues a través d'un ritual increïble que es retroba amb les nostres àvies i besàvies en temps de guerra, postguerra i dictadura.

Més que un espectacle trobem una experiència. Una immersió total, dels cinc sentits (literalment) que fa capbussar-te en les calaixeres dels avantpassats, aquelles que et mires amb la curiositat d'un nen petit. Només cinc persones poden gaudir de cada sessió. Respirem el mateix fum, el mateix aire. I, imperceptiblement, ens anem recordant dels nostres casos particulars, tots coberts d'un silenci i una foscor que es va allargar durant tants i tants anys.

La tècnica és impecable: gestos milimetrats, silencis mesurats, paraules justes, prestidigitació fugaç, música captivadora i una sensibilitat increïble que toca al fons dels cors de cadascun de nosaltres. El nostre majordom és també un mag, un titellaire, un actor, un cambrer però, sobretot, un col·leccionista.

Bobés viu dins una calaixera i en va treient aquells records que potser per falta de memòria o per obligació, hem anat oblidant. Obrim les caixes, encenem un llumí i treiem la pols al passat. Ens convé.

Martí Rossell@MartiRosPel