Un cop l'any

Teatre

informació obra


Direcció:
Àngel Llàcer
Intèrprets:
David Verdaguer, Mar Ulldemolins
Autoria:
Bernard Slade
Traducció:
Hector Claramunt
Adaptació:
Hector Claramunt
Composició musical:
Manu Guix
Escenografia:
Marc Salicrú, Marc Udina
Il·luminació:
Marc Salicrú, Marc Udina
Vídeo:
Francesc Isern
Vestuari:
Míriam Compte
Caracterització:
Helena Fenoy
Ajudantia de direcció:
Daniel Meyer
Dramatúrgia:
Ricard Reguant, Ferran Gonzalez
Sinopsi:

L’any 1975, després de passar la primera nit junts en un hotel, dos amants decideixen seguir amb la seva relació en secret: només es trobaran un cop l’any, el mateix dia, a la mateixa habitació, mentre la resta de la seva vida segueix amb els seus matrimonis i fills.

Durant el transcurs dels següents 25 anys, hauran de fer front a l’evolució que experimentaran les seves respectives llars i, al mateix temps, adaptar-se als canvis socials i històrics que també afectaran les seves vides.

Després de tres temporades seguides d’èxit absolut amb espectacles tan diversos com “Molt soroll per no res” i “El Petit Príncep”, Àngel Llàcer torna a la direcció amb aquesta comèdia romàntica protagonitzada per dos dels grans actors de l’escena teatral del moment, Mar Ulldemolins i David Verdaguer.

“Un cop l’any” és l’adaptació de “Same Time, Next Year” un espectacle original de Bernard Slade que va triomfar als anys 70 a Broadway popularitzat arreu del món gràcies pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Ellen Burstyn i Alan Alda.


Crítica: Un cop l'any

15/01/2018

Humor, amor i nostàlgia

per Cèlia Ventura

Un cop l'any Teatre Poliorama, 12 de gener de 2018 "Un cop l’any" és l’adaptació feta per Hèctor Claramunt de l’obra del 1975 “Same Time Next Year” (l’any que ve a la mateixa hora) de Bernard Slade, que es troba actualment al Poliorama. Tal i com el seu títol indica l’obra se serveix d’un sol espai per repetir, any rere any (un cop l’any), un encontre entre els dos personatges (casats però no respectivament). En aquest cas, per això, hi ha dos canvis essencials. Per una banda l’època; l’obra inicial partia del 1951 i viatjava 24 anys i aquesta comença tot just quan l’altra acabava, el 1975. Per altra banda, molt encertadament, no passa als Estats Units sinó a La Rioja, Espanya. Aquest canvi de localització és essencial perquè el públic se senti més implicat a l’obra. Els dos actors, Mar Ulldemolins i David Verdaguer, juguen amb una gran complicitat dalt de l’escenari. Tot i que la seva història comença lleugera i una mica fluixa, al llarg de les escenes anem coneixent millor els personatges, veiem com aquests creixen, maduren i canvien i els hi agafem carinyo. L’obra ens parla de l’amor, el matrimoni, el dolor i molts més temes importants a través de l’humor majoritàriament. Un humor més aviat simple que no demana massa al públic i dóna una mica més a desitjar. Ja s’ha comentat anteriorment que l’obra passa a Espanya i això és essencial per apropar el públic a l’espectador. Això es nota amb referències constants al moment històric, tant en les escenes com als salts d’anys. Per fer aquests salts temporals l’equip tècnic es basa en unes projeccions a l’escenari dels esdeveniments més importants de cada any, tot acompanyat d’una música de Manu Guix escollida per fer créixer la nostàlgia al públic més gran i no tan gran que cantusseja fluixet les famoses melodies. Als canvis d’escena s’aprofita per fer també modificacions en l’escenografia que tot i que són petits ajuden a notar el pas del temps. Cal dir també que l’escenografia té joies amagades com les grans banyes d’algun animal salvatge penjades a la paret, molt adients per l’obra tractada. En conclusió, "Un cop l’any" és una obra bonica, lleugera i divertida per passar l’estona que farà vibrar als més grans sense deixar d’arribar als joves. Cèlia Ventura @soctastaolletes