Fairy Tales

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Fairy Tales no són els contes que ens han explicat. Els nostres personatges baixen a viure la realitat de l’asfalt. Viuen atrapats en la probabilitat matemàtica de tres incògnites i el seu món present tenyit de secrets i de realitat. L’ambició, el passat o la intrigant ment humana són passatges inevitables per als nostres relats. I... somiar. Com en qualsevol conte de fades.
Hi havia una vegada...

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Fairy Tales

05/12/2019

...i van viure feliços i van menjar anissos.

per Cèlia Ventura

Fairy TalesAlmeria Teatre , 28 de novembre de 2019

Fotografia: Judit Costa

La companyia Suri[k]ata, dirigida per Isaac Alcayde, es presenta al Teatre Almeria amb una obra dinàmica, divertida, etèrea i angoixant.

El fil central són els contes de fades (d’aquí el títol Fairy Tales), o això és el que ens indica el vídeo inicial. Però realment aquest fil es desdibuixa i en alguns punts és complicat trobar el paral·lelisme. La idea és que damunt l'escenari (o potser més aviat a baix de l'escenari), amb el públic a tres bandes, es duen a terme quatre escenes diferents, aparentment sense connexió entre elles.

Per fer aquestes històries compten amb un repartiment molt ampli: Martí Atance, Estela Cruz, Dani Dengra, Joan Esteve, Eudald Fabrés, Adriana Fornés, Andreu Lahoz, Ferran Rivas, Flor Romero i Blanca Valletbó, tots ells joves, amb una energia i disposició absoluta. El fet de ser tants els juga lleugerament en contra perquè fa que molts actors no es puguin acabar de lluir, participant només en una escena; però a la vegada els juga a favor a l'aportar un ventall ampli d'actors i permetre'ls així uns canvis d'escena dinàmics. I és que parteixen d'una escenografia no molt ostentosa i, sobretot, amb la qual s'hi pot jugar molt, i, així doncs, després de cada escena desmunten i tornen a muntar l'escenografia amb coreografies precises i ben trobades. Tocant amb aquest tema seria il·lògic no parlar de les danses, intercalades amb les escenes, i precioses, i fer una menció especial a la ballarina Estela Cruz, que brilla amb una dansa de pell de gallina.

Les històries tenen una mica de tot, des de ciència ficció absurda i divertida a històries punyents i dures, massa reals. Així doncs l'espectador passarà de la sorpresa i rebuig a la rialla més random ràpidament. Si hi ha un punt en comú de les diferents escenes aquest és el toc de "a veure qui la diu més grossa" que hi ha, seguit amb els constants plotwists, que ens deixa sense saber on agafar-nos.

Cèlia Ventura@soctastaolletes