Oi Néoi (Els nous)
CCCB, 20 de juliol de 2019
[caption id="attachment_5000" align="aligncenter" width="293"]
© Festival Grec[/caption]
Al mig de la calor devastadora del mes de juliol, el
CCCB acull
Oi Néoi, una producció del teatre
Tantarantana que resulta ser un dels espectacles més refrescants de la temporada d'estiu. Amb la dramatúrgia d
'Albert Tola i una coreografia de
Constanza Brnčić, la proposta és una peça de teatre cooperatiu desenvolupada a través del
projecte PI(È)CE, que ha treballat durant vuit anys per apropar els joves del barri del Raval a les arts escèniques. En aquesta ocasió, aquests joves s'ajunten amb les àvies d'un casal del barri per crear una peça que reflexiona sobre la identitat cultural i la comunitat.
Oi Néoi és una proposta interessant a tots nivells. Tan els aspectes conceptuals com els més tècnics es desenvolupen al llarg de la peça d'una manera més que satisfactòria. El concepte de l’espectacle gira entorn de la identitat cultural i de la comunitat, dos idees que s’integren perfectament dins de la dramatúrgia i de la coreografia.
Oi Néoi és un espectacle que parteix del diàleg entre els seus intèrprets i que al final creix fins a l’espectador per fer-lo entrar dins de la dialèctica. Així doncs, la idea de la identitat cultural es defineix a través del plural i s’entén, dins el marc de la proposta, com a un concepte essencialment dinàmic. El text, que és fresc i espontani, obre les portes a la reflexió mitjançant un to festiu i sense renunciar a les pinzellades d’humor.
D’altra banda,
Constanza Brnčić dissenya una coreografia alegrament caòtica i esbojarrada que es converteix en un vehicle per al diàleg, construint connexions entre els més de vint intèrprets que es mouen sobre l'escenari. El grup format pels joves i la gent gran, tots vestits amb roba de colors llampants, es mouen acompanyats dels ritmes experimentals i preciosos que
Nuno Rebelo interpreta mitjançant una guitarra plena de pedals. Aquesta banda sonora que envolta la proposta és excepcional, i es podria considerar, per si sola, tot un espectacle.
Oi Néoi beu de la improvisació però deixa entreveure les hores de feina que amaga darrere. És una peça d’activisme teatral i social que no només parla de la comunitat sinó que, a més, lluita per ajudar a construir-la a través del diàleg i treballant directament amb la gent del barri. La peça desprèn sinceritat, frescor i energia. Calen més propostes com aquesta, propostes que no només reflexionin sobre la identitat cultural sinó que a més la celebrin i la realcin, acompanyant-la amb música i pintant-la amb colors i llums.
Mar PB
@KatKurdt