Kàtia

informació obra



Direcció:
Víctor Borràs
Intèrprets:
Muntseta Pelfort, Maria Berenguer
Músics:
Lluis Cartes
Escenografia:
Joan Pena, Marcos Castro, Néstor Alonso
Vestuari:
Germanes Moreno
Producció:
Maria Hervàs, Gerard Palomas
Sinopsi:

La Kàtia fa la maleta i emprèn un viatge, l’aventura de la seva vida que viurà acompanyada de la seva mare. Trobarà el que busca?

‘Kàtia’ és un espectacle visual, amb titelles i objectes, que ens parla de la necessitat de retrobar-nos amb les nostres arrels.

Finalista a la categoria d'espectacle familiar dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Kàtia

22/06/2018

'Kàtia', un espectacle senzill, proper, visual i molt humà

per Martí Rossell

Kàtia 29 de desembre de 2017, Teatre de l'Aurora (Igualada)

La jove companyia Ka Teatre ens presenta una obra de text i teatre visual que fa augurar una llarga carrera en el món del teatre familiar. En aquesta primera proposta ens acosta la realitat de la Kàtia, una nena de 7 anys que farà un viatge cap a Rússia acompanyada de la seva mare. L’obra parla de la seva relació mare-filla i del viatge que faran per retrobar-se amb les seves arrels.

La Kàtia és una nena xerraire, curiosa, inquieta, que es fa preguntes i que intenta respondre-les. Porta un cistell al cap per captar totes les idees i unes ulleres sense vidre que li fan veure el món. La seva mare és una delineant pacient, agradable i presumida que acompanyarà a la Kàtia en el que serà, probablement, el viatge de la seva vida . Els sentiments de les dues protagonistes no són gens exagerats i podrien ser els nostres, és així com ens apropen a la història fins a pensar que la Kàtia podria seure al costat nostre o fins i tot que podríem ser nosaltres. Aquest espectacle pot agradar a tothom, grans i petits perquè et parla de tu a tu sense embuts però amb una tendresa especial. L’estètica dels objectes, uns mobles que ens resulten familiars, les projeccions i la música estan perfectament equilibrats amb la senzillesa del espectacle. Des d’un bon inici és presenten i diuen que són actrius (bones actrius afegeixo jo) i que ens explicaran aquesta història que han creat partint del seu interès per l’adopció.

‘Kàtia’ ens parla de la necessitat de trobar-nos amb les nostres arrels i de fer-nos preguntes per intentar respondre-les. El llenguatge que fa servir ens fa riure, ens fa pensar però sobretot ens fa connectar amb el tema, sempre poc tractat, de l’adopció i les relacions humanes, que són senzilles si no les compliquem.

Martí Rossell