Canto mineral

informació obra



Intèrprets:
Txalo Toloza-Fernández, Laida Azkona Goñi, Rodrigo Rammsy
Autoria:
Txalo Toloza-Fernández, Laida Azkona Goñi
Direcció:
Txalo Toloza-Fernández , Laida Azkona Goñi
Escenografia:
Xesca Salvà, MiPrimerDrop
Vestuari:
Sara Espinosa
Il·luminació:
Ana Rovira
Ajudant de direcció:
Raquel Cors
Vídeo:
Raquel Cors, MiPrimerDrop
Composició musical:
Rodrigo Rammsy
So:
Rodrigo Rammsy
Dramatúrgia:
Raquel Cors
Sinopsi:

Després de la Trilogía Pacífico (Tierras del SudTeatro Amazonas i Extraños mares arden), la companyia resident d'aquesta temporada, AzkonaToloza, proposa un canvi de focus en la seva trajectòria amb Canto mineral. L'espectacle se centra en aquests elements de la natura que, des de la tradició occidental, habitualment no considerem com a subjectes de dret: els minerals, les pedres i les muntanyes. Un procés d’investigació Km0 que té lloc a Montjuïc sobre la persistent tendència humana a la conquesta, la colonització, l’explotació del medi i l’extracció com a úniques vies de progrés del sistema capitalista. Canto mineral és també el primer pas d'un projecte més llarg anomenat Falla, que s'anirà desenvolupant en els pròxims anys.

Crítica: Canto mineral

16/01/2023

L'epopeia extraterrestre de les pedres

per Lucia Gusmaroli

Canto Mineral
Sala La Planeta (Temporada Alta), 18 de novembre

Un documental, un relat de ciència ficció, una obra abstracta, una peça de teatre d’objectes: Canto Mineral és una barreja de tots aquests elements, un producte que no encaixa en cap etiqueta. AkzonaToloza, duo format per la navarresa Laida Azkona Goñi i el xilè Txalo Toloza-Fernández arriba a Canto Mineral després de l’èxit de la Trilogía Pacífico, formada per Tierras del Sud, Teatro Amazonas i Extraños Mares Arden (els primers dos presentats també a Temporada Alta, en les edicions de 2019 i 2020, respectivament). Si bé la Trilogía Pacífico pretenia explorar el tema del colonialisme, Canto Mineral enceta una nova trilogia Falla, amb el propòsit de donar veu a les pedres i, en general, a la geologia.

En una distòpia en la qual, per fer front a la crisi energètica, la humanitat ha colonitzat i explotat fins i tot planetes extraterrestres per l’abastament de minerals i metalls valuosos, AzkonaToloza, juntament amb João Lima, narren una sèrie de relats a benefici de la imaginació del públic. A dalt de l’escenari, dins d’un requadre on s’hi troben fragments de minerals de vàries formes i mides, a poc a poc, els actors entrellacen fils elàstics, creant així una trama tan física com metafòrica. Rodrigo Rammsy crea un espai sonor en directe a partir dels sons obtinguts del fregament de les pedres. Si bé es tracta d’una pràctica força comuna en els darrers anys i per tant no gaire sorprenent, la seva realització és molt encertada i Rammsy acaba creant vertaderes bandes sonores per als diferents relats. Rere l’escenari, una pantalla mostra els sobretítols en anglès i introdueix els varis capítols de l’obra amb una contextualització que dona un aire de documental. Cal destacar també l’excel·lent il·luminació d’Ana Rovira, que és capaç de crear diferents ambients que ajuden l’espectador a sintonitzar-se amb les paraules dels performers.

Canto Mineral és una obra que dona molts inputs, en part degut a la dicotomia entre allò que es veu a l’escenari i el treball d’imaginació que ha de fer cada espectador per endinsar-se en els relats. Enmig de la complexitat de la proposta, però, s’identifica clarament un missatge ambientalista que adverteix de les conseqüències nefastes de la sobreexplotació dels recursos naturals. Alhora, l’obra és envoltada de certa sacralitat, que es manifesta en un to que recorda l’èpic, i és capaç de connectar amb les entranyes del públic.

 Lucia Gusmaroli
@lucia_sin_tilde