Una dona que ha viscut amb la seva mentida durant 15 anys. Una dona que ha intentat ordenar-la, meticulosament dia rere dia, en un calendari. Una dona que ha intentat que aquesta mentida mai surti al seu món real. Una dona que no té orgasmes. Una dona alliberada que sap ben poc de la seva sexualitat i del seu plaer, però que mostra a la societat, tot el contrari. Una dona, que se sincerarà per primera vegada davant de tothom.
Els dies mentits és un calendari de totes aquelles mentides que hi ha dins del món del sexe, les que ens diem a nosaltres mateixos, les que ens diuen els altres i les que acabem dient per sentir-nos integrats dins d'una societat sexualitzada. Unes mentides que fan la nostra vida més bonica i plaent però que, alhora, poden ser còmiques, absurdes i esquinçadores.
A partir de dones reals i anònimes i la seva experiència, s'ha escrit "Els dies mentits", un monòleg on es parlarà de l'anorgàsmia i el tabú que suposa dins d'una societat on tothom ha de tenir una sexualitat plena per sentir-se integrat. Un text, escrit des de les mentides que ens diem i ens diuen.
Fotografia: Erola Albesa Solsona
Els dies mentits
Teatre Gaudí, 12 d’octubre de 2024
Quina és la mentida més gran que t’han dit mai? Així és com comença l’obra. Un atac directe i sorprenent: en vol una resposta. Torna a repetir-ho: quina és la mentida més gran que us han dit mai? Algunes veus tímides del públic comencen a respondre: “Nadal?”, els típics “5 minuts i ja arribo?” Entre rialles i comentaris en veu baixa, ens acabem fent preguntes sobre quan ens han mentit, quan hem mentit i, per extensió, quan ens hem mentit. I el més important: per quins motius? Por a la veritat? Por a les conseqüències? Llàstima? Mandra a haver de donar explicacions? Els motius poden ser-ne diversos, però, realment, què comporta per una mateixa i per a l’altra gent una mentida? Quin és l’impacte i l’abast que poden tenir? Per què ens ocultem rere mitges veritats? O, en molts casos, més aviat silencis? Un “ai, no ho sé” pot tenir conseqüències? Què s’hi amaga, realment, al darrere?
Després d’un preludi bidireccional, Marta Aran ens fa un repàs de què va ser “el seu primer dia”. I d’un munt que van venir després. Fins que, un fet inesperat, li va fer dir prou. Els dies mentits, escrita i dirigida per ella mateixa, ens posa sobre l’escenari un tema que, tot i que sembli mentida, encara és tabú: la sexualitat i el plaer de les dones. A partir d’un repàs amb to còmic de la seva vida, la protagonista ens proposa una narració al voltant de les seves experiències amb el propi cos i sobre el gran impacte que han tingut en ella la pressió i expectatives socials. Aran posa a escena una sèrie de dubtes, plantejaments i angoixes que no deixen lloc als eufemismes.
El text, que viatja entre un format de stand-up comedy i un monòleg dramàtic d’autoficció, va acompanyat de recursos escènics que li donen dinamisme i trenquen amb la imatge estàtica d’aquest primer gènere i, alhora, generen una connexió informal amb el públic que no s’acostuma a veure en el segon cas. L’obra, estrenada l’any 2019 a la Sala Flyhard, torna durant unes setmanes al Teatre Gaudí per a donar veu a la falta de representació del que no encaixa dintre la vida sexual que s’espera d’una persona per entrar dins les normes socials.
En tot cas, Els dies mentits és una proposta sense pèls a la llengua. Se’ns presenta com a propera, despreocupada i còmica, alhora que ens obre la porta a reflexionar de forma individual, però també a gran escala. Perquè… i tu… quina és la mentida més gran que t’has dit mai?
Erola Albesa Solsona (@erolaalbesa)