La bona persona de Sezuan

informació obra



Direcció:
Oriol Broggi, Paco Mir
Intèrprets:
Jordi Figueras, Albert Prat, Xavier Ruano, Clara Segura, Toni Gomila, Mercè Pons, Marc Rius, Ramon Vila
Autor:
Bertolt Brecht
Traducció:
Feliu Formosa
Ajudant de direcció:
Joan Miquel Artigues
Músics:
Joan Garriga, Rambo (Francisco Batista), Marià Roch, Madjid Fahem
Escenografia:
Oriol Broggi, Josep Iglesias, Arts-Cenics, SL
Il·luminació:
Pep Barcons
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern
Caracterització:
Helena Fenoy, Marta Ferrer
Vestuari:
Annita Ribera, Georgina Viñolo, Època
Composició musical:
Joan Garriga
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, La Perla 29
Companyia:
Eòia
Sinopsi:

En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.

Amb aquesta obra emblemàtica del teatre èpic, Bertolt Brecht planteja una reflexió incòmoda. Quins són els límits de les bones intencions, especialment quan aquestes no afronten les dificultats materials amb contundència i pragmatisme?

Finalista a música original/ adaptada. Premis de la Crítica 2019

Finalista a Il·luminació. Premis de la Crítica 2019

Crítica: La bona persona de Sezuan

15/02/2019

La bondat no és sempre bona

per Jan Cabarrocas i Fernàndez

La bona persona de Sezuan Teatre Nacional de Catalunya, 29 de gener de 2019 [caption id="attachment_4160" align="aligncenter" width="327"] Fotografia: David Ruano[/caption]

Anar a veure un clàssic sempre és quelcom delicat. El fet de ser textos que han perdurat al llarg del temps per abordar temàtiques universals i extrapolables a altres èpoques a la de la seva escriptura els hi aporta un valor cultural que no es pot menystenir, però és justament aquesta condició de clàssic el que a vegades desemboca en produccions poc atrevides i innovadores a causa del respecte que se sol tenir cap al text original.

Des del 31 de gener i fins al 17 de març a la sala gran del TNC es pot veure una adaptació del text de Bertolt Brecht, La bona persona de Sezuan a mans d’Oriol Broggi. Amb una escenografia canviant i acompanyat de música en directe, l’obra ens fa viatjar fins a un petit poble xinès on podem ser testimonis de la complexitat humana i el difícil que pot resultar ser una bona persona en un context poc benvolent. Més de tres hores de muntatge durant les quals es reflexiona sobre els límits de la bondat humana.

La peça se’ns presenta amb un inici dinàmic amb molt de moviment sobre l’escenari acompanyat dels ritmes folklòrics de la banda encapçalada per Joan Garriga. A poc a poc, aquest dinamisme va perdent pistonada per tal de deixar pas a escenes més centrades en el text, del qual se’n desprenen reflexions metafísiques sobre el bé i el mal, i com aquesta dicotomia es troba present en l’ésser humà. A mesura que avança la trama podem anar veient com aquest tendeix a decantar-se cap al món de la disbauxa i el bé d’un mateix aprofitant-se, si escau, de la bondat de les altres persones.

Per a representar aquestes dues cares de la balança, Clara Segura encarna a la protagonista i jove Xen Te, la qual té tanta bondat fins al punt de procurar més pel benefici dels altres que pel d’ella mateixa. Alhora, també fa el paper del seu cosí de negocis i més aviat egoista, i que representaria el seu contrari. Amb aquesta doble personalitat se’ns presenta el dubte sobre fins a quin punt l’altruisme és positiu i s’evidencia la necessitat de pensar en un mateix.

En definitiva, ens trobem davant una reflexió existencialista sobre la naturalesa humana que, deixant de banda els arguments rousseaunians, no diposita gaire esperança en l’ésser humà. Partint del text clàssic, la companyia dirigida per Broggi ha presentat una obra en què la música en directe amenitza el text i hi aporta un ritme i to més animat, la qual cosa no impedeix que el públic reflexioni sobre la naturalesa humana.

Jan Cabarrocas @JanPicapiedra