Pornografia

informació obra



Direcció:
Iban Beltran, Javi Bañasco
Ajudantia de direcció:
Ana Pérez
Intèrprets:
Mireia Cirera, Ester Cort , Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada , Pep Garcia-Pascual , Carles Gilabert, Àngela Jové, Ricard Sadurní, Gerard Flores
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vídeo:
Carles Tamayo
Sinopsi:

Parking Shakespeare sempre brinda oportunitats. Per la manera que tenen de treballar, de proposar, i pel compromís amb què afronten cada projecte. No els fa por llençar-se al buit durant el procés d’assajos ni partir del paper en blanc. No els condiciona ni la por ni la necessitat de quedar bé. I per això calia trobar un text adequat a aquest compromís.

Hem fet cap a Pornografia, de Simon Stephens. Un text que parteix dels atemptats al metro -i a un bus- de Londres el dijous set de juliol de 2005. Aquell començament d’estiu també passaven altres coses com la designació de Londres com a seu olímpica o el macroconcert Live 8 de Hyde Park per combatre la pobresa mundial. I aquestes eren les coses realment importants.

En contrast a aquests esdeveniments perfectament documentats, multitudinaris, de ressò internacional, emergeixen vides petites i anònimes, aparentment integrades dins la quotidianitat d’aquells dies marcats a sang per la història.

Només quan prestem una atenció singularitzada, quan cada veu pot explicar individualment el seu dia a dia, ens adonem que aquest món que preteníem just, solidari i compromès és pur fingiment. Enmig de la multitud ens sentim protegits, però la ciutat també pot ser cruel i violenta, i fer-nos sentir molt desemparats. Per això aquests relats són obscens: estaríem més còmodes mirant cap a un altre costat.

I no és perquè Pornografia parli dels atemptats, sinó perquè el dolor, la culpa, la solitud, l’odi o la tristesa que hi ha rere cada persona, ultrapassa els límits de les convencions morals.

ENTRADA GRATUÏTA - Reserves a reserves.parkingdhivern@gmail.com

Crítica: Pornografia

24/01/2018

La cara més fosca de Parking Shakespeare

per Nil Martín

Pornografia (Parking Shakespeare) CC Farinera del Clot, 22 de gener de 2018 [caption id="attachment_1632" align="aligncenter" width="500"] © Xavi Gil[/caption]

Ja fa uns anys que la companyia Parking Shakespeare, que interpreta comèdies del bard a l’aire lliure cada estiu, prepara textos dramàtics d’altres autors en espais tancats durant l’hivern: és el que anomena Parking d’Hivern. Tant a l’estiu com a l’hivern, els seus espectacles són d’entrada gratuïta; només demanen la voluntat en acabar la funció. Es tracta d’un projecte de gran èxit, ja que permet veure molt bon teatre a un preu assequible per a totes les butxaques.

Enguany, Parking Shakespeare s’instal·la al CC Farinera del Clot i compta amb la direcció d’Iban Beltran per oferir-nos Pornografia, un text del dramaturg britànic Simon Stephens, conegut principalment per la versió teatral de la novel·la de Mark Haddon El curiós incident del gos a mitjanit.

El text d’Stephens, format per quatre monòlegs i dues escenes de parella, és fosc i colpidor, i està ple de llums i ombres: narra diverses històries que passen pels volts dels atemptats al metro i al bus de Londres el juliol del 2005, moment què també se celebrava el macroconcert del Live 8 a Hyde Park i s’anunciava que la ciutat seria la seu de les Olimpíades del 2012. Es tracta d’un llibret escrit d’una forma absolutament posdramàtica, un sol text sense divisió de personatges, la qual cosa fa que la companyia hagi de triar quants actors l’interpreten i quin és el seu gènere, la seva edat, etc. Per la complexitat de la forma i per la cruesa de les històries, la tria de Pornografia suposa tot un repte que Parking Shakespeare ha assolit amb èxit.

Les interpretacions dels actors i actrius són realistes i molt mesurades, la qual cosa, en comparació amb el Parking d’Estiu, ens demostra que els interprèts de la companyia tenen una gran varietat de registres i que poden abordar perfectament tant un drama com una comèdia. Especialment destaquen les dues parelles: Ester Cort i Carles Gilabert ens ofereixen alhora una història d’amor i horror, en què destaca el moviment escènic d’Ana Pérez, un dels grans encerts del muntatge en general, mentre que José Pedro García Balada i Pep Garcia-Pascual s’exposen totalment davant del públic en una de les escenes més delicades de l’obra, i aconsegueixen, amb les seves interpretacions, fer-nos empatitzar tant amb l’agressor com amb l’agredit. Destaca també el monòleg d’una esplèndida Àngela Jové, malgrat que potser, en global, les escenes brillen més que els soliloquis, ja que estan dirigides amb un major dinamisme, amb més moviment, i es mostra en elles una paleta emocional més gran de cada personatge que no en les històries individuals, més planes.

Per acabar, ho refinen tot plegat l’espai escènic de Sebastià Brosa i Paula Font i la música i els vídeos de Carles Tamayo, que brillarien més en un espai amb més possibilitats tècniques i millor acústica, com ara un teatre, en el qual, per la gran qualitat del projecte, Parking Shakespeare mereixeria poder reposar l’obra ben aviat.

Nil Martín @Nil_ml