Fa uns anys, poques persones sabien què significava el terme gentrificació, un neologisme procedent de l’anglès. Avui, però, no pocs veïns de Barcelona han experimentat les conseqüències d’una tendència que, en posar de moda determinades zones de la ciutat, acaba per expulsar els veïns i substituir-los per classes benestants. Com portar aquesta situació a escena? Mos Maiorum, un col·lectiu de teatre format el 2015 per Alba Valldaura, Mariona Naudin i Ireneu Tranis, ho fa aplicant una tècnica que ja va fer servir en un muntatge anterior, centrat en la temàtica de la immigració i la frontera sud d’Espanya. Era la tècnica coneguda com a Verbatim, que parteix de testimonis autèntics i els reprodueix, amb les errades, els dubtes i les vacil·lacions propis de la vida real, sobre un escenari. Aquest cop repeteixen la mateixa tècnica, però la fan servir en un espai escènic on cap fins i tot el públic, que amb els seus moviments i disposició, adquireix un sentit simbòlic que evoca imatges poètiques d’onades, aglomeracions i carrers, passant així a formar part de la dramatúrgia de l’espectacle.
Sí, l’impacte de la gentrificació a la ciutat de Barcelona és el centre de l’espectacle on, tot i això, no falten referències a altres fenòmens similars que es produeixen en altres ciutats europees. Un espai amb pantalles a les parets que van mostrant paisatges diversos i canviants acompanya uns actors que, mitjançant els dispositius que porten, podran interactuar amb les imatges. I és que el vídeo i altres tecnologies aconseguiran que el públic quedi immers en un escenari que acull una història de ficció… on no hi ha ficció. El muntatge va guanyar el passat 2017 el premi Adrià Gual, que concedeix l'Institut del Teatre al millor projecte d'escenificació. El Grec Festival de Barcelona el posa en escena per tal de contribuir a difondre la tasca dels creadors emergents de la ciutat.
Després de dotze edicions, el Festival TNT
(Terrassa Noves Tendències) ja s’ha consolidat com un espai per a una
escena alternativa, arriscada i política (en el millor sentit de la paraula: el
teatre sempre és polític, però el del TNT ve, en general, a posar en qüestió l’statu
quo). Per tant, no és d’estranyar que, en el seu últim any com a director
artístic del festival, Pep Pla hagi volgut comptar amb el col·lectiu
escènic Mos Maiorum, especialitzat en teatre documental,
d’investigació i de denúncia. Mos Maiorum, grup format pels actors-creadors
Alba Valldaura, Mariona Naudín i Ireneu Tranis, ja va
estrenar el seu primer espectacle al TNT 2016, i ara hi porten una peça nascuda
a la Sala Hiroshima durant el Grec Festival de Barcelona 2018: Gentry.
Els Gentry, en anglès, són l’alta burgesia o l'aristocràcia. A la Barcelona actual, com en tantes altres ciutats del món, ja fa uns anys que es produeix un fenomen que, prenent el terme anglès, s’ha anomenat “gentrificació”. La gentrificació consisteix en la transformació d’àrees urbanes obreres, humils o fins i tot marginals en zones benestants o de luxe mitjançant canvis arquitectònics i urbanístics dràstics que comporten grans inversions. Aquestes inversions s’assumeixen de l’única manera que ho sap fer el nostre despietat sistema capitalista: especulant i expulsant la població autòctona, que ja no pot pagar els nous lloguers, adreçats a turistes de classe gentry, al barri on han viscut tota la vida.
Al seu espectacle, Mos Maiorum se serveix de la tècnica del teatre verbatim, un mètode documental que consisteix a fer un treball de camp i entrevistes a testimonis reals (en aquest cas, afectats per la gentrificació, veïnes del barri Gòtic i de la resta de la ciutat, arquitectes, regidores, empresaris, advocats, etc.), seleccionar i ordenar aquestes entrevistes en una dramatúrgia (a càrrec de Marc Villanueva Mir) i presentar les paraules textuals dels entrevistats a escena, en boca dels actors, respectant el to, les pauses i els errors dels discursos originals. A Gentry, per tal de garantir la màxima fidelitat, els tres intèrprets diuen els textos escoltant simultàniament per uns auriculars la veu dels seus autors originals.
En un espai escènic quadrat, que és al mateix temps l’espai del públic, quatre pantalles, una a cada paret, mostren imatges de Barcelona, mapes analítics i els noms dels entrevistats, fet que, sumat al fidel treball de Valldaura, Naudín i Tranis, reforça l’alt valor documental de la peça. Es tracta d’un gran treball d’investigació, d’entrada dens, potser sí, però que compta amb moments més còmics o estripats, per oxigenar, com l’escena en què Naudín i Tranis encarnen el vídeo viral dels dos experts en hipoteques —fins al cul de cocaïna, presumptament— que recomanen invertir a tipus fix. Tot plegat aporta una mirada lúcida i polièdrica sobre el tema del turisme massiu i l’èxode dels habitants de tota la vida, i convida a la reflexió.
La companyia, de fet, ofereix aquest espai de reflexió, generant una tertúlia oberta, cap al final de l’espectacle, com si tots fóssim a una reunió de Resistim al Gòtic, i donant la paraula al públic. Probablement sorgeixin més testimonis quan l’espectacle es fa a Barcelona (o el qualsevol altra gran ciutat), però el cas és que va ser interessant veure com es viu des de Terrassa un problema que els barcelonins sovint pensem —erròniament— que és només nostre.
Aquest espai de debat i la tasca de recerca són els dos grans punts forts d’una proposta que divaga una mica en la seva posada en escena, estèticament difosa, amb uns cubs lluminosos i unes pantalles que potser s’haurien pogut aprofitar més i millor, i que té un ritme inconstant i esdevé redundant en alguns moments.
Amb tot, la peça de Mos Maiorum és molt
interessant i ben executada pels seus intèrprets, i amb un missatge urgent que
val la pena conèixer. A més, és un espectacle que fa reflexionar sobre temes
com el capitalisme, l’habitatge cooperatiu o l’okupació (els #Novaveu vam
debatre-ho tot ben debatut amb cervesa i entrepà a la Plaça Vella).
Gentry es podrà veure del 16 al 26 de gener a l’Antic Teatre de Barcelona. Segur que, de nou a la ciutat, adquireix una força i una incisivitat encara més grans.
