Desig sota els oms

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carles Arquimbau, Ivan Benet, Pepo Blasco, Àngel Cerdanya, Laura Conejero, Pep Cruz, Lluís Gómez, Àngela Jové, Pep López, Eduard Muntada, Laura Pujolàs, Santi Ricart, Iban Beltran, Àngel Cerdanya “El Sueco”, Carol Duran, Gal·la Sabaté, Elena Gadel, Ivan Labanda
Escenografia:
Sebastià Brosa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Il·luminació:
Lionel Spycher, Ganecha Gil Gràcia
Vestuari:
Míriam Compte
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Iban Beltran
Sinopsi:

Un gran clàssic del teatre nord-americà, en el qual l'amor s'enfronta a l'ambició

Mentre la febre de l’or s’enduu els joves cap a l’Oest, un vell granger del sud es manté aferrat a l’antic pedregar que amb l’esforç de tota una vida ha aconseguit convertir en terra cultivable. Quan els seus tres fills descobreixin que l’ancià s’ha tornat a casar, amb una dona molt més jove que es deleix per recollir l’herència, esclataran totes les tensions acumulades al llarg dels anys entre els murs d’aquella propietat.

Sota la impassibilitat inquietant dels grans oms que rodegen la casa, el desig exacerbat de posseir tant la terra com la dona destarotarà la vida dels protagonistes d’aquesta tragèdia fundacional del teatre nord-americà, escrita ben poc abans de l’inici de la Gran Depressió amb el «Crac del 29».

Crítica: Desig sota els oms

27/10/2017

La colossal granja va perdent esplendor

per Judit Martinez Gili

Desig sota els oms Teatre Nacional de Catalunya, 17 d’octubre de 2017 [caption id="attachment_880" align="aligncenter" width="500"] David Ruano[/caption]

Desig sota els oms mostra les peripècies al voltant d’una granja seca del sud dels Estats Units, a finals del segle XIX. Igual que aquesta terra malaurada, l’amargor i cors eixuts amaguen els sentiments sota una capa de rancor. Joves que marxen cridats per la febre de l’or, un pare vell que torna després de dècades, i amor confús oprimit. D’aquesta manera, prenen un paper de presència latent els dictats religiosos estrictes enfront de la passió.

A la tríada protagonista —Benet, Conejero, Cruz— se’ls nota presents i molt avesats als grans escenaris. Tant el vell, com el jove afligit, com la nova mare troben el seu lloc amb un personatge sempre relativament en la línia del que saben fer. Els altres, en canvi,  sobretot en una segona part més fluixa de trama, amb aparicions significativament més puntuals, se’ls veu cohibits per l’espectacularitat del que els envolta i, almenys a falta de rodatge, mancats de naturalitat.

No cal que un espectacle tingui moment musical per ser un èxit, de fet a Desig sota els oms es podria retallar. Tampoc fa falta que la trama, ja exageradament melodramàtica, vagi acompanyada de pauses i mirades extremament passionals quan no queda res per sorprendre. L’obra ja és bona de per si, l’espectacle ja guanya sense tot això. És cert que, tot sigui dit, el primer acte no mostra gairebé res d’aquests aspectes negatius, més aviat alça unes expectatives a les quals segon acte no arriba.

Així i tot es pot apreciar un acurat treball de pronúncia rústica i a l’antiga de la llengua. En general, també, molt bona feina de caracterització, a part d’una escenografia, segur que d’elevat cost, però amb un resultat impressionant. El gran problema de l’enormitat del TNC se soluciona amb construccions de gran complicació, en moviment i de dues plantes, però efectives, més que en anteriors casos com la Florentina. Desig sota els oms entra per la vista.

Judit Martínez Gili @CritCultural