Tortugues: la desacceleració de les partícules

Teatre

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana
Composició musical:
Colorista, Àlex Torío
Il·luminació:
Marek Lamprecht, Xavi Gardés
Intèrprets:
Alícia Puertas, Clara Cols/ Muguet Franc
Escenografia:
Elisenda Pérez
Vestuari:
Iztok Hrga
Producció:
FlyHard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.


Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de text i revelació (Clàudia Cedó).


Crítica: Tortugues: la desacceleració de les partícules

10/02/2019

La desacceleració com a clau de la felicitat

per Desirée Oñate Ortega

Tortugues, La desacceleració de les partícules Sala La Planeta, 2 de febrer 2019 [caption id="attachment_4126" align="aligncenter" width="355"]Blog Somnis de teatre, Gema Moraleda Pablo Lammers[/caption]

Sovint és complicat definir els intangibles. Les emocions són difícils d’explicar, i podríem dir fins i tot que no tenim ni idea de com fer-ho. En el millor dels casos únicament les entenem quan les vivim en pell pròpia (si és que s’arriben a viure alguna vegada). El que sí sabem és fins a quin punt les emocions ens porten a prendre decisions del tot extremes. Aquest fet es veu molt clar en dos camps: l’amorós i el professional. Fins on som capaços d’arribar per amor? A quines situacions límit ens pot portar l’ambició professional?

Tot i que Tortugues: la desacceleració de les partícules pot semblar una comèdia més aviat costumista, ens reflecteix sobre aquest tipus de qüestions, inherents a la condició humana. Clàudia Cedó ens fa riure en moltes ocasions, però l’obra conté també un transfons emotiu i de reflexió. Dues parelles del tot oposades ens fan preguntar-nos què ens perdem escollint un tipus de vida o un altre. Al final, el temps és limitat i no podem viure-ho tot.

Amb una estructura del tot original, la peça està plena de sorpreses. Des de l’inici, amb la forma de presentar els crèdits de l’obra, fins al final, els elements de l’obra i l’ordre en què són presentats ens van introduint de forma inesperada a la trama. Si és cert que ens trobem davant d’una obra de petit format, no li manca absolutament res: cada detall té una funció del tot clara, des del vestuari, que parla per ell mateix, a les tortugues, que conduiran de cap a peus el fil de la trama.

La realitat de les dues parelles sembla a priori totalment paral·lela: es troben als mateixos espais, “comparteixen” la roba, les claus de la casa... però no es veuen els uns als altres. En Joan i la Marta es traslladen al camp per viure més tranquil·lament; l’Òscar i l’Àgata, una parella de científics, viuen a tota velocitat amb l’objectiu de trobar una formula que canviarà el món. Dels actors destaca l’aconseguit treball de cinestèsia i dicció, quan veiem els científics movent-se a càmera ràpida o a un Joan accelerat a l’inici i extremadament lent i relaxat al final.

Els espais escenogràfics de les dues parelles conviuen sense coincidir, i es van relacionant  poc a poc fins a trobar-se al final de l’obra. El mateix passa amb el text, que va guanyar el Premi Butaca 2015 al millor text dramàtic. Pot semblar que les dues parelles no tenen cap mena de relació, però estan sorprenentment del tot lligades.

Un altre punt a l’originalitat és que l’escenografia física que veu l’espectador no es correspon amb l’espai real en què es troben els personatges: mentre una parella és a l’habitació de la casa de camp, l’altra està al laboratori o bé al seu xalet. Això es copsa gràcies a la funció del text i dels objectes, que mai és gratuïta. La música i la il·luminació, que inclou també efectes especials del tot aconseguits, juguen a favor del transcurs de la trama i del transfons temàtic de l’obra.

Des de la seva estrena el 2014, Tortugues està tenint molt d’èxit entre el públic. No sabem si finalment l’Òscar i l’Àgata aconsegueixen canviar el món amb la seva formula. Lluny de ser una obra que tingui a veure amb la física quàntica, el que sí sembla que descobreixen és que potser seríem més feliços si no visquéssim a ritmes tant frenètics com els actuals.

Desirée Oñate Ortega @desireedesid_3

L'enllaç a Youtube no està disponible.