Mirta en espera

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Ángela Palacios
Ajudantia de direcció:
Jose Antonio Puchades , Carlos Martín-Peñasco
Il·luminació:
Ana Ugarte
Caracterització:
Sergio Esche
Sinopsi:

Mirta en espera és un monòleg que beu del clown i el gènere musical per fer una paròdia dels contes de fades en què el príncep ve a salvar la princesa desvalguda. La protagonista vestida com a tal, repassa els clixés i trampes d’aquest tipus de relació única, respecte a la qual sembla que en aquesta societat no hi ha més alternativa de tenir.

A través del seu relat va desmuntant també el somni de constant progrés i vida perfecta, amb el que inevitablement hem crescut a força de pel·lícules, sèries i cançons. Aquest somni que ens atrapa en futuribles altres vides. Mirta és actriu i vol viure de la seva professió i la seva trobada amb el públic es converteix en una sàtira del món artístic on moltes vegades el que menys importa és l’art.

Al capvespre en què es desenvolupa l’obra, ha quedat amb un representant que vol que formi part de la seva nova agència. I ella, que tant ha esperat una oportunitat així, està immensament feliç davant la cita. Però en el fons, no sap si espera l’èxit o l’amor, i les històries que va relatant sobre la professió es barregen amb el desamor i els malentesos.

Mirta viu la vida com si fos una pel·lícula … I sembla que el seu clímax està a punt de succeir.

Crítica: Mirta en espera

14/10/2020

La espera es mucho mejor con Mirta

per Héctor Naranjo-Gàmez

Mirta en espera
La Badabadoc, 1 d'octubre de 2020

Mirta espera en un banc del carrer. A qui? A Godot? No, al seu agent que mai arriba; igual que Godot, igual que l’èxit, igual que l’amor... Però ella manté el somriure, és una clown tràgica tot i que optimista. Ángela Palacios (guanyadora del premi de la secció oficial i del públic CatBaSur 2019) crea amb la Mirta un personatge entranyable i hilarant en el que tots i totes ens hi podem veure reflectits i reflectides i amb qui no podrem parar de riure fins al final de la funció.

L’obra comença amb la Mirta arribant al banc. Ella deixa l’altaveu i la maleta i seu. De sobte, sense demanar permís, treu una figureta que imita l'estatueta dels Oscars de la seva bossa i li comença a cantar sobre el desig d’èxit que té la Mirta. A partir d’aquest moment el públic es converteix en el seu confident, com un vianant que passava i s’hi ha quedat. La Mirta ens parla d’ella, de la seva estressant carrera (amb una absurda quantitat diària de càstings, personatges petitíssims i càstings un altre cop) i de la seva vida amorosa, on també espera en va.

Amb aquesta obra, l'Ángela Palacios ens dona una classe magistral de direcció, d’actuació i de dramatúrgia. Un escenari on no hi sobra res és l’espai que l’Ángela omple de personatges extremadament diferenciables i amb ànima pròpia. Ella sola els planta en el buit de l’escenari des del banc, tan presents que hom s’oblida que els està projectant una actriu. L’Ángela treballa tan minuciosament amb les veus i els accents que obliga a un preguntar-se quina és la seva veu real. El text és àgil i astut, ple de referències a pel·lícules clàssiques, de moments típics i ben denunciables de la vida d’una actriu i sobretot molt d’humor propi. Un bon exemple és la frase “No debería llevar un vestido amarillo sobre el escenario porque lleva mala suerte, pero como no me puede ir aún peor…”.

La direcció és de treure’s el barret perquè un cuiner és un bon cuiner perquè sap fer un bon plat amb pocs ingredients, com explicava Bertolt Brecht. Una actriu vestida de groc sobre un banc blau, uns pocs objectes que apareixen i desapareixen en la maleta o la bossa i prou, no hi ha res més. Els únics elements tècnics que necessita l’obra són els focus que canvien de color per marcar el moment musical i una màquina que li escup fum a la cara només dos cops durant la funció. Per a la resta només cal seure i esperar amb la nostra amiga Mirta.

Héctor Naranjo
@hector_naranjo_gamez