A mí no me escribió Tennesse Williams

informació obra



Autoria:
Roberto G. Alonso , March Rosich
Intèrprets:
Roberto G. Alonso
Vestuari:
Roberto G. Alonso, Lorenzo Caprile
Escenografia:
Víctor Peralta
Companyia:
Carretera 45 Teatro
Direcció:
Antonio Zúñiga
Estrena:
FiraTàrrega 2016
Sinopsi:

Una dona d'edat indefinida explica les seves recances. Amb un gust especial per la hipèrbole sentimental, exposa les desil·lusions que l'han convertit en la persona que és ara i s'emmiralla en la desmesura de les heroïnes de Tennesee Williams o en les dives de la cançó.

Rere les seves històries apareix una figura desnonada emocionalment i econòmicament que lluita per la supervivència amb les armes de la ficció. Una peça que fa incursions en la dansa, el teatre gestual, el text clàssic, el playback, la cançó en directe i la performance, buscant la proximitat amb el públic en un escenari no convencional.

Crítica: A mí no me escribió Tennesse Williams

25/03/2018

La gran dramàtica

per Joana Cortils

A mí no me escribió Tennessee Williams (porqué no me conocía) La Seca - Espai Brossa, 18 de març de 2018

Torna aquest gran espectacle de la Cia. Roberto G. Alonso, estrenat a la Fira Tàrrega de 2016, amb dramatúrgia i direcció de Marc Rosich i la brillant interpretació del també coreògraf i director Roberto G. Alonso.

Ja des del llindar de la porta mirant cap a l'escenari tens la sensació que s'obre davant teu un món de possibilitats: un carro de supermercat, una gàbia amb un peluix dins, làmpades, una cadira de jardí atrotinada, una ampolla de lleixiu que fa de gerro, vestits, un braç de maniquí aguantant un llarg collaret de perles i més vestits; peces de roba fonamentals durant tota la funció. Tot ocupa el seu lloc dins l'aparent desordre i es fa difícil de creure que cada cosa anirà trobant el seu moment de glòria durant l'espectacle.

Ens trobem sota un pont, al carrer, que és on ha acabat la protagonista després de ser desnonada pel banc. I sí, s'ha quedat sola, sense res, i s'està fent gran... però la seva actitud, com bé diu, marcarà la diferència: es en el cómo lo soportamos, ahí está la diferencia. Ja a l'inici comença un diàleg directe amb el públic: el teatro es arriba, aclareix. Però ella també n'és, d'artista, i ho demostrarà desplegant al llarg de l'obra un ampli ventall d'habilitats amb un estil d'allò més estripat: playback, dansa, gest, cant... més d'una escena se'ns quedarà gravada! Roberto G. Alonso ens fa viatjar per un món aparentment allunyat del què estem habituats, uns marges, però, que bé podrien ser els nostres ja que la situació que s'hi denuncia desgraciadament és molt actual.

Roberto G. Alonso, tot sol en escena, ens delecta amb la interpretació excel·lent d'una persona forta, resistent, viscuda, una lluitadora que no desaprofita l'ocasió per a dir el que pensa i, malgrat tot, mostrar el que té intacte; l'esperança que la mantindrà en peu, incansable, fent el públic testimoni de l'evidència final: tots som merda i glòria!

Un espectacle crític, sorprenent i també divertit, altament recomanable, que es pot veure a La Seca fins l'1 d'abril.

Joana Cortils