A mí no me escribió Tennessee Williams (porqué no me conocía)
La Seca - Espai Brossa, 18 de març de 2018
Torna aquest gran espectacle de la Cia. Roberto G. Alonso, estrenat a la Fira Tàrrega de 2016, amb dramatúrgia i direcció de Marc Rosich i la brillant interpretació del també coreògraf i director Roberto G. Alonso.
Ja des del llindar de la porta mirant cap a l'escenari tens la sensació que s'obre davant teu un món de possibilitats: un carro de supermercat, una gàbia amb un peluix dins, làmpades, una cadira de jardí atrotinada, una ampolla de lleixiu que fa de gerro, vestits, un braç de maniquí aguantant un llarg collaret de perles i més vestits; peces de roba fonamentals durant tota la funció. Tot ocupa el seu lloc dins l'aparent desordre i es fa difícil de creure que cada cosa anirà trobant el seu moment de glòria durant l'espectacle.
Ens trobem sota un pont, al carrer, que és on ha acabat la protagonista després de ser desnonada pel banc. I sí, s'ha quedat sola, sense res, i s'està fent gran... però la seva actitud, com bé diu, marcarà la diferència: es en el cómo lo soportamos, ahí está la diferencia. Ja a l'inici comença un diàleg directe amb el públic: el teatro es arriba, aclareix. Però ella també n'és, d'artista, i ho demostrarà desplegant al llarg de l'obra un ampli ventall d'habilitats amb un estil d'allò més estripat: playback, dansa, gest, cant... més d'una escena se'ns quedarà gravada! Roberto G. Alonso ens fa viatjar per un món aparentment allunyat del què estem habituats, uns marges, però, que bé podrien ser els nostres ja que la situació que s'hi denuncia desgraciadament és molt actual.
Roberto G. Alonso, tot sol en escena, ens delecta amb la interpretació excel·lent d'una persona forta, resistent, viscuda, una lluitadora que no desaprofita l'ocasió per a dir el que pensa i, malgrat tot, mostrar el que té intacte; l'esperança que la mantindrà en peu, incansable, fent el públic testimoni de l'evidència final: tots som merda i glòria!
Un espectacle crític, sorprenent i també divertit, altament recomanable, que es pot veure a La Seca fins l'1 d'abril.
Joana Cortils
