Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa i celebrada de William Shakespeare, apareix davant els espectadors del segle XXI per a explicar, analitzar, comentar, disseccionar i jugar amb les rèpliques, personatges i accions del primer acte de l’obra. I ho fa ben bé com un comediant de Stand-up Comedy (en aquest cas potser caldria dir de “Stand-up Tragedy”), és a dir: tot sol, cara a cara davant l’auditori, amb molt de sentit de l’humor però també amb ganes d’arribar fins al fons de la qüestió.
Qui mana, qui dona la pauta en una representació teatral? L’intèrpret? Altres intemediaris que il·lustren, o que fan tornar encara més opaques, les paraules de l’autor, com el director i la resta de creadors de l’espectacle? El text tot sol?
Quan, a més a més, aquestes paraules formen part d’una obra tan complexa, rica, plena de metàfores i d’imatges impossibles de copsar en una primera lectura o escolta, amb reflexions filosòfiques i existencials de tanta profunditat, amb forta càrrega política, i que marca un abans i un després en la història de la literatura, el repte d’analitzar-ne cada rèplica, cada escena, cada personatge i cada acció, esdevé una tasca de funambulista o de boig eixelebrat.
I una nota per tu, públic; possiblement, gaudireu més d’aquest espectacle si abans us heu pogut llegir (o rellegir) el primer acte del Hamlet de William Shakespeare.
Hamlet.01
Hamlet és un clàssic que tots coneixem. Potser no l'has llegit perquè penses que és molt llarg, però Hamlet.01 et sorprendrà. L'adaptació dramatúrgica del Sergi Belbel li dona molta dinàmica, no desconnectes ni un segon de l'obra. L'espectacle no és llarg ni feixuc, inclus si et deixes emportar sentiràs coses irreals.
A l'espectacle hi ha poca escenografia: una catifa vermella, un tamboret, una tauleta de nit, una llum d'escriptori, llibres i un micròfon, i els personatges (Enric Cambray). La interpretació de l'actor és màgica. El monòleg et manté tota l'estona connectat i submergit en la història. Cambray ho explica tot al detall, la caracterització de veu i cos de cada personatge fa que estiguis enganxat i que no perdis el fil, l'expressió i el moviment de l'actor és subtil, però és un no parar, et deixa enlluernat a la butaca.
Intentar descriure un clàssic és difícil, encara més si ve del dramaturg William Shakespeare. Però si ho intento em surt una cosa així: "és viure el passat en present al futur".
Àlex Grande