El llibertí

informació obra



Traducció:
Esteve Miralles
Intèrprets:
Abel Folk, Àngels Gonyalons, Jan Forrellat, Annabel Totusaus, Elena Tarrats, Clara Moraleda
Escenografia:
Montse Amenós
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Ignasi Morros
Ajudantia de direcció:
David Pintó
Caracterització:
Ignasi Ruiz
Producció:
Pararam, Anexa
Autoria:
Juanjo Marín
Direcció:
Juanjo Marín
Sinopsi:

Torna un dels grans èxits de la cartellera de Barcelona. Una comèdia o vodevil filosòfic sobre l'ètica, un concepte intemporal.

Diderot, allotjat al pavelló de caça del seu amic el baró d'Holbach, rep l'encàrrec d'escriure com més aviat millor l'article sobre el concepte "Moral" per a l'Enciclopèdia. El temps vola: s'ha de tancar i dur a la impremta el nou volum. Les constants interrupcions però, faran que aquest esdevingui un dia boig pel filòsof. Un dia en el qual Diderot es veurà rodejat, enfrontat i seduït per quatre dones que li faran encara més costosa la ja difícil tasca de definir un concepte únic de "Moral" . Ho aconseguirà? La resposta és encara avui en dia a l'Enciclopèdia. Escrita per Eric-Emmanuel Schmitt, un dels actors francesos contemporanis més llegits i més representats del món, El Llibertí ha estat definida com una veritable joia, una comèdia intel·ligent, lleugera i profunda, sensual i melancòlica, divertidíssima.

Crítica: El llibertí

05/03/2018

La moral de l’immoral

per Cèlia Ventura

El llibertí Teatre Poliorama, 28 de febrer de 2018

El llibertí explica, com ja diu el seu nom, la història d'un home alliberat, un home que fa i va amb qui vol o, com diu el diccionari, “persona que té una conducte immoral i viciosa”. Que aquest home sigui Diderot (el creador de l'enciclopèdia francesa i filòsof) passa per darrere de la seva condició de llibertí. I és que en aquesta obra seguirem els raonaments de Diderot per aconseguir fer un article sobre la moral per l’enciclopèdia mentre l’interrompen tot de personatges femenins, la majoria amb fins sexuals, i un de masculí per recordar-li, apressadament, que ha d’acabar l’article.

Els personatges juguen a la filosofia en un món de seducció i sexe, dic juguen perquè tot i que la filosofia hi està molt present (al cap i a la fi al llarg de l’obra donarem voltes i més voltes al concepte de la moral) no és ni molt menys l'eix principal, l’obra s’està de llargues cavil·lacions i va més a l’acció buscant sovint el riure.

Aprofitant la instal·lació del Poliorama el llibertí no s'està de res i gaudeix d'una escenografia clàssica impressionant, il·luminació realista i un vestuari espectacular i de l'època. Això juga a favor en aquesta comèdia que jugant a ridiculitzar el masclisme potser n'acaba adquirint tocs i que en alguns moments es fa una mica repetitiva i llarga. Al cap i a la fi, aprofitant que és una adaptació, potser hauria estat interessant posar-hi tocs més actuals i modernitzar-la una mica sense perdre l’aire històric que té.

Així doncs el llibertí és una comèdia per passar l'estona que es recomana anar a veure-la amb la ment ben relaxada, a punt per pensar una mica però, bàsicament, per riure.

Cèlia Ventura @soctastaolletes