Si tinguéssim més coca et demostraria com t'estimo

Teatre

informació obra


Direcció:
Alberto Díaz
Intèrprets:
Marc Balaguer, Pau Escobar
Il·luminació:
Sergi Torrecilla
Adaptació:
Gemma Beltran Aniento, Alberto Díaz, Anna Güell
Autoria:
Maria Aurèlia Capmany
Sinopsi:

És la nit de Sant Joan en una ciutat petita. Hi ha una festa en algun lloc i els nostres dos protagonistes tenen tot el que necessiten: alcohol, pasta, drogues… I es tenen l’un a l’altre. L’únic problema es que estan atrapats. Atrapats en un terrat. Junts. I mentre esperen que la policia deixi de donar voltes a l’edifici, se n’adonen que s’han de dir algunes veritats. Una inusual i agra comèdia romàntica que ens parla sobre l’amistat, l’amor i la por.

Es tracta de l’adaptació i posada en escena de l’obra “If we got some more cocaine, I could show you how I love you” del dramaturg irlandès John O’Donovan, que va ser estrenada a l’Old Red Lion Theater de Londres l’any 2016.

Crítica: Si tinguéssim més coca et demostraria com t'estimo

20/09/2018

La nit no és negra per tothom

per Judit Martinez Gili

Si tinguéssim més coca et demostraria com t'estimo Teatre Tantarantana, 14 de setembre de 2018 [caption id="attachment_2832" align="aligncenter" width="396"] Judith Gómez, Xavi García, Joel Howells i Carmen García[/caption]

Dos joves de barriada arriben al terrat del Tantarantana, que és l’escenari, fugint de la policia. Qui són, què els ha passat i, de fet, tota la seva història, és quelcom que el públic absorbeix a través d’una intensa conversa d’hora i quart. El text, tant humà com sigui possible, transporta pas a pas aquests dos joves perduts entre raó i sentiments per un camí que passa per alts i baixos emocionals, tensió i calma. Així, un instant completament circumstancial esdevé una història de vida aclaparadorament honesta.

La parella de joves actors, ben compenetrada, aconsegueix convèncer el públic a través de cada interpel·lació d’una realitat que, malgrat estar adaptada, queda un punt allunyada de la realitat de casa i a prop de l’estil anglès. Si tingués més coca et demostraria com t’estimo descriu una realitat de cor obert, que guanya simpatitzants a cada minut. El més interessant de tots dos personatges és l’oportunitat d’anar coneixent el seu rerefons, entendre els matisos de les interpretacions a través d’un món interior que els aferra a camins amargs que han decidit seguir.

Val a dir, per altra banda, que la sorpresa d’un terrat és tan grata com incòmodes són els tamborets i complicada la visibilitat des de darrere de tot. Ara bé, l’experiència es viu tan propera, amb les teulades de Barcelona quan es fa de nit, que l’aventura és empatitzar amb les inquietuds i els debats frustrats interns que xoquen contra el mur de crua realitat. Solitud, impotència, frustració, enganyar-se per creure que hi ha futur. Una nit que hauria de durar per sempre, viscuda des de l’anècdota d’aquells que no entenen, ni poden explicar, perquè l’univers no els vol comprendre. Ni la coca, ni els diners amagats que aquesta nit han robat serviran per dir-se com s’estimen; i el públic plora perquè ho veu i ho sap.

Judit Martínez Gili @CritCultural