L’arrel d’aquest espectacle es troba en
un solo de Raquel Klein titulat 1’28, en
referència al segon i mig que triga la
llum a cobrir la distància que separa
la Lluna de la Terra. La capacitat de la
llum per transformar els objectes i modelar-ne
de nous torna a aparèixer a
Wu Wei, una peça per a cinc ballarins
i dos músics que s’interroga sobre el
temps, el buit o la importància de ser en
un lloc. D’aquí que el títol, aquest cop,
faci al·lusió a un concepte de la filosofia
taoista que significa ‘no acció’.
Wu WeiMercat de les Flors, 25 de gener de 2020
La jove coreògrafa Raquel Klein, formada a l’Institut del Teatre, va presentar el passat dissabte 25 de gener al Mercat de les Flors la seva opera prima: “Wu Wei”. Es tracta d’una peça que va sorgir com al seu projecte final de carrera però que ha seguit treballant i destil·lant durant tres anys fins a arribar a ser una peça bella i madura.
L’obra sorgeix com a exploració del concepte del temps i de com ens relacionem amb ell. Wu Wei és un concepte que prové del taoisme i, tot i que es pot traduir literalment com la “no-acció”, la idea a què es refereix és més aviat l’acció sense esforç, sense forçar, la fluïdesa. El creixement de les plantes seria un exemple wu wei: lent, constant, natural, vital. L’obra treballa aquest concepte a través de la temporalitat dels moviments i des de l’afirmació del buit.
Cinc ballarins i dos músics es troben en un espai blanc, neutre. La seva roba, també blanca, descobreix part de la pell a través de transparències. Duen a terme petits moviments, canvis de posicions, intercalats, lents. Els sons que creen Adrià Juan i Albert Terrats formen un paisatge sonor minimalista i pausat. La posició angular dels intèrprets crea un joc d’asimetries i, a poc a poc, el ritme i la força dels moviments va augmentant fins a desbordar-se sota lleugers canvis d’intensitat en la il·luminació.
Tota l’obra és, en el seu conjunt, un paisatge de moviment i sons, on el cos humà és el protagonista, destacant sobre la neutralitat de l’escenografia. Els moviments orgànics dels ballarins es van precipitant a mesura que la peça avança, però segueix sent, en essència, una peça en la qual trobem la bellesa en l’austeritat i la subtilesa. Destaca la seva poètica conceptual i rítmica que ens porta per diferents espais naturals i ens fa observar la temporalitat a través de la mirada de la seva autora.
Els pròxims dies 31 de gener i 1 de febrer es podrà gaudir de l’espectacle al Teatre Principal de Palma.