Nadia

Teatre | Nous formats

informació obra


Companyia:
La Conquesta del Pol Sud
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, CCCB , La Conquesta del Pol Sud, Velvet Events, S.L
Dramatúrgia:
Nadia Ghulam, Carles F. Giua, Eugenio Szwarcer
Intèrprets:
Nadia Ghulam, Carles F. Giua, Eugenio Szwarcer
Direcció:
Carles Fernández Giua
Escenografia:
Eugenio Szwarcer
Vídeo:
Eugenio Szwarcer
Il·luminació:
Luis Martí
So:
Damien Bazin
Sinopsi:

Una noia afganesa protagonitza aquest documental escènic per transmetre’ns la seva experiència, una història que enllaça el seu passat a Kabul amb el seu present a Barcelona i que projecta una mirada d'esperança cap al futur.

La Nadia va néixer a Kabul ara fa 27 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides a causa d’un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Instaurat el règim dels talibans i amb greus seqüeles físiques, va haver de fer-se passar per un noi per mantenir la seva família. Aquesta representació increïble va durar gairebé deu anys. El 2006, gràcies al treball d'una ONG, viatja a Barcelona, ja com a dona. Avui estudia cooperació social, ha recuperat la seva vida i està implicada en tota mena d’activitats dedicades a divulgar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país: des d’un documental televisiu fins a diversos llibres i, ara, aquesta peça teatral en què la mateixa Nadia, utilitzant imatges reals i material documental, transmet la seva experiència i mira cap al futur. Nadia parla de la Nadia, però també de nosaltres, de les nostres creences, de la informació, l’amistat, l’educació i la llibertat. Nadia és un diàleg entre cultures. Un espectacle documental pensat per voltar per escenaris de tot el món.

Crítica: Nadia

18/11/2019

La realitat, de cara

per Laura Ulldemolins i Jornet

NadiaTeatre del CCCB, 4 de novembre de 2019

Nadia sota el pou | Fotografia: La Conquesta del Pol Sud

Nadia és el nom de la protagonista d’una proposta artística de teatre de no-ficció. Ella, en persona, fa el paper d’explicar la seva vida a partir dels fets ocorreguts. Aquest tipus de proposta, pròpia del teatre documental, forma part de la trilogia Dona / Història / Identitat de la companyia La Conquesta del Pol Sud, totes basades en l’experiència individual de tres dones.

Què sents com a públic quan et trobes davant d’una proposta així? El punt clau de Nadia és que ella mateixa es troba a l’escenari, una dona que va néixer a l’Afganistan, que va ser bombardejada i va sobreviure durant 10 anys disfressant-se de noi, fins que va arribar a Catalunya. La Nadia impacta per la seva senzillesa, el seu català perfecte i la seva timidesa barrejada amb complicitat.

La història de la Nadia es desvela al principi, i durant el transcurs de l’obra es reprèn amb més detall. Les imatges que es projecten a una pantalla corba permeten traslladar-se amb facilitat al lloc dels fets. Tots els recursos que es van servir doten l’obra de dinamisme i ritme, que no es perd en cap moment, malgrat ser pausada i sense cap efecte especial. Els membres de La Conquesta del Pol Sud, en escena, fan de periodistes i reforcen el discurs de Nadia, malgrat que en algun moment van projectar poc la veu i l’actitud general era poc actoral, potser intencionadament.

En global, Nadia és un projecte molt bonic i crida l’atenció pel fet de poder tenir una testimonia real. El tipus de proposta, però, té un caràcter bastant pedagògic i enfocat a treballar-la en una post funció o a partir d’un dossier com el que va fer Anna Prieto del Teatre Auditori de Granollers. Com a espectacle inaugural del Festival RBLS va ser un espectacle encertat que va fer remoure una mica el cos de les persones -molt joves!- que van presentar-se aquell dilluns al Teatre del CCCB.

Laura Ulldemolins